La llei trans estatal arriba a la fase final, el que significa que l’oposició farà més soroll que mai abans de passar a la irrellevància. Aquest debat s’ha introduït en l’ecosistema polític valencià a reflux de Madrid, però no es va sentir el 2017 quan es va aprovar la llei trans valenciana entre l’aplaudiment de molts dels profetes nostrats de l’emergència d’una dictadura trans espanyola, que farien bé en recordar que ja viuen en la «dictadura trans valenciana» per a ubicar-s’hi.
Entre 2016 i 2019 el principal canvi cultural global que es va produir fou l’accés de Trump a la presidència dels Estats Units escudejat per Steve Bannon, qui des del 2011 va emprendre una campanya política mitjançant el diari digital Breitbart News basat en l’estratègia d’erosionar les bases del pensament progressista, en el qual es van plantejar per primera vegada massivament assumptes com «eliminar la T del col·lectiu LGTBI», la vinculació de la transsexualitat a les conductes sexuals de risc o la idea de l’esborrat de les dones. Autors pro-LGTBI com Adam Green van escriure abans teoria crítica interessant amb allò queer i existia al feminisme un debat ric en matisos sobre gènere. La instrumentalització trumpista d’aquestes idees anomenades llavors terf o radfem i l’adaptació als màrgens discursius basats en discurs d’odi de teories religioses i rednecks van generar un discurs híbrid de conceptes de teoria feminista desenvolupats en retòrica trumpista, i eixe va ser el canvi polític que va patir el món entre l’aprovació de la llei trans valenciana i la tramitació de la llei estatal.
La normativa valenciana recull el canvi de nom a la targeta sanitària; en els darrers cinc anys al voltant de 1.000 persones han recorregut a aquest nou dret. Un 45,4% d’aquest volum de gent ha sigut atesa per les unitats d’identitat de gènere, només un 27,9% s’ha sotmés a intervencions quirúrgiques i un 37,1% han rebut tractaments farmacològics o hormonals. Un 52,2% ha accedit al servei d’orientació, on han pogut demanar assessoria psicològica, jurídica, serveis d’integració social i orientació amb més de 5.000 intervencions. Un 16,4% a adolescents i un 46% relacionats amb assessoria psicològica. La diferència entre això descrit i la llei trans espanyola és que aquesta facilitarà aquests procediments administratius registrals a l’AGE que ja es duen a terme.
La situació el 2007 era l’exigència de dos anys d’hormonació a més d’informe mèdic i psicològic. El 100% de les persones que aconseguien completar aquests mateixos tràmits estaven legalment obligades a hormonar-se. Gràcies a la llei trans valenciana s’ha reduït un 62,9% la proporció que recorre al procediment hormonal. El que no hi ha hagut en cinc anys és cap allau de masclistes canviant de sexe per a complir condemna en un mòdul de dones, l’hegemonia total en eixos delictes l’assolim homes cis. Tard o d’hora el discurs antipolític farà el seu efecte i algun maltractador buscarà aprofitar-se d’eixa llei. Eixe dia els principis de jerarquia normativa, seguretat jurídica i bona fe processal faran desestimar el seu canvi de sexe registral pel mateix jutge que a més tindrà en compte la condició jurídica de qui siga acusat en el moment de cometre els delictes. Com especifica la mateixa llei integral contra la violència masclista i recorda l’article 40.4 de l’esborrany de la llei trans estatal. La normativa penitenciària ja permet des del 2006 l’elecció de la gent trans de mòdul carcerari.
Si els valencianistes transexcloents es cregueren el que diuen i no estigueren seguint modes de Madrid per postureig, demanarien la derogació de la llei trans del 2017. Ha arribat el moment de destriar el trumpisme de qualsevol temptativa de debat sobre drets socials, encetar una «nova normalitat trans» i preparar-nos per un futur en el qual les teories conspiracionistes s’apaguen quan no tinga lloc aquesta dictadura trans espanyola, igual que mai no ha tingut lloc la dictadura trans valenciana.
