La corrupció

Una de les majors misèries del nostre temps d'enfonsament és la corrupció. Sostenen els estudiosos que esta ha sigut una xacra recurrent en la història de la humanitat. També afirmen que la corrupció no sols consistix en la comissió d'actes il·lícits o la malversació de recursos econòmics, sinó que remet, essencialment, a l'abús de poder, el qual es desplega en tot un ampli ventall de pràctiques delictives que acaben beneficiant directament o indirectament a una persona o grup de persones. Així mateix, els que l'estudien argumenten que la corrupció no ha fet més que estendre's, amplificar-se i refinar-se amb l'expansió del sistema capitalista mundial i la violència estructural que li és inherent. Per això es pot arribar a definir la corrupció contemporània com una agressiva patologia social capaç de corroir no sols l'Estat de dret sinó el conjunt de la societat.

Tant corromp la corrupció, tant envilix i ataca, que podríem arribar a considerar-la com una de les filles predilectes del mal, una de les seues més preuades i retorçades criatures. Capaç, mitjançant el cultiu del pitjor, de la destrucció progressiva i irremeiable del millor. Un sinistre procés en el qual diverses contencions ètiques i morals van cedint davant el pèrfid empenyiment de la nimfa coronada de llorers podrits. El seu nauseabund deambular no cedix ni es deté davant res, més aviat amb tot pot i en qualsevol teixit és capaç de penetrar i arrelar, llevat que se li interposen dures i pertinaces defenses. No cal enganyar-se: només existix corrupció si hi ha gent que es deixa corrompre, si hi ha persones que justifiquen, minimitzen o toleren la corrupció o voten els qui la toleren.

El virus de la corrupció es reproduïx per l'aire viciat d'un capitalisme centrípet, informacional i en xarxa que no pensa més que a concentrar riquesa, destruir la biosfera i expandir pobresa. Fins al grau que és pràcticament impossible defensar l'existència d'alguna sort de capitalisme «sa», «sostenible» o de caràcter «humanitari». Les il·lusions que certs corrents es fan sobre este tema, acompanyades per les bones intencions de la socialdemocràcia, d'un cert pensament verd o d’altres discursos benpensants, no poden ocultar la realitat que el capitalisme és, en essència, pura corrupció, real o potencial.

Cert és que sempre ha existit alguna mena de corrupció, però no és menys cert que tot i el suposat imperi de la llei emanada de la sobirania popular, malgrat desenes de glorioses aportacions del dret modern, per baix l'encanteri de la democràcia liberal i els avanços en matèria d'educació, benestar social, valors progressistes i drets humans, la corrupció capitalista, qualitativament perniciosa, s'estén i engrandix. I és just eixa persistència i engrandiment, malgrat totes les conquestes emancipatòries de la modernitat, el que fa més por. I és just eixa resistència a la raó humanista, a l'empatia planetària, a l’ètica no antropocèntrica ni patriarcal, al desenvolupament intel·lectual de la consciència humana, a les certeses científiques del col·lapse ecosocial, la que genera més desassossec i desemparament. Això és així perquè la corrupció és pura ombra negativa en perpètua ebullició, perquè el capital s'alimenta d'eixa ombra, i perquè encara que hem acumulat molts avanços tecnològics encara estem en bolquers en termes psicològics, raó per la qual paguem els excessos de la supèrbia cientifista i de l’autocomplaent mirada antropocèntrica. La corrupció tardocapitalista és, precisament, la negació de tot progrés, la regressió permanent, la foscor arquetipal sempre a l'aguait. L'ombra de la corrupció és ben allargada, perquè abans que corrupció és ombra, i una ombra ben densa davant la qual continuem estant cecs.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.