«Demanen 7 anys de presó a un home per llevar-se el condó en una relació sexual», explica en titular La Vanguardia. Set anys per llevar-se un preservatiu podria parèixer exagerat, no? Una situació desagradable però, per a molts homes, estic segur que habitual i, fins i tot, comprensible. És fàcil, doncs, caure en la ràpida indignació pel rigor de la justícia davant fets que, si bé són censurables, tampoc mereixen un càstig tan gran.
La història canvia quan es llegeix la notícia sencera. La parella en qüestió havia acordat mantenir relacions sexuals amb la condició de l’ús del condó. L’home se’l va llevar a mitjan acte sexual però la dona el va enxampar i li va dir que parara. Aquest, però, «va agafar-la pels muscles i va continuar fins a ejacular». Una descripció exacta del que ve a ser una violació. Si la teua parella et diu que pares i no ho fas –siga quina siga la situació- és una violació i les penes associades estan recollides al codi penal. La petició fiscal, per tant, no és per «llevar-se el condó», sinó per violació, encara que el diari només ho reconeix al subtítol i en un redactat on pareix que la violació és una conseqüència i no una decisió del violador, que ho fa malgrat que la víctima li diu que pare.
Per ser justos amb La Vanguardia, només cal llegir el subtítol per fer-se una idea del que va passar. És pitjor a La Razón, on pareix que l’home està acusat de violació «per llevar-se el condó» i no per agafar la dona pels muscles i forçar la penetració en contra la seua voluntat i tot queda molt més confús. O a la resta de digitals –molts d’ells mexicans, a saber per què- que ni tan sols esmenten la paraula violació en els titulars. (però si en el text, que és sempre idèntic i copiat d’EFE).
El tema del titular és important. Naturalment, qualsevol persona amb un mínim de trellat estarà d’acord en el fet que una relació sexual és consentida si es mantenen les condicions que s’han pactat. Si no, deixa de ser consentida i passa a ser una violació, sense necessitat d’usar la força o amb independència d’on s’ejacule.
Però no tothom té trellat i l’imaginari neomasclista s’alimenta de mites com les denúncies falses o que «ja tot és una violació». I en els canals de comunicació –inclosos grups de Whatsapp que no imaginaries- aquests mites s’alimenten de mentides i «fake news». Clar que és fàcil rebatre la mentida si apareix d’un obscur digital amb fortor de naftalina, però si mitjans hegemònics i generalistes com La Vanguardia, EFE o fins i tot La Razón cauen en els mateixos titulars confusos, les captures de pantalla convenientment retallades són perfectes per a reforçar aquests argumentaris.
És curiós com els grans mitjans ens alerten sovint del perill de les «notícies d’Internet» i ens expliquen com detectar-les i contrarestar-les, i al mateix temps les alimenten i donen munició per tal que el clickbaiting no decaiga i el show continue. Al final, la cosa era tan senzilla com titular que «Demanen 7 anys de presó a un home per violació». Perquè al titular hi ha d’anar sempre allò més rellevant, no?
