Cuidar com a deure

No és la primera vegada que comente quelcom en relació amb la filòsofa Victoria Camps. En aquesta ocasió, sobre un llibre que s'ocupa del dret a ser cuidat, amb la contrapartida del deure públic i privat de cuidar les persones que per circumstàncies necessiten ajuda material i emocional. Un tema, doncs, de gran actualitat, i que s'ha fet molt visible amb la pandèmia de la COVID-19, un esdeveniment que, segons la mateixa autora la va motivar a escriure el llibre. La fragilitat i la vulnerabilitat dels éssers humans «ha estat uns dels trets més comentats, debatuts i interioritzats per tots en aquest temps catastròfic que ens ha tocat viure. Un virus inesperat ha posat el món entre parèntesis, ha trastocat les formes de viure, i ens ha obligat a acceptar limitacions que mai haguérem imaginat» (Tiempo de ciudados, 2021).

Arpa (2021)

Victoria Camps intenta fer de la filosofia una eina de canvi social i planteja com cuidar ha de ser també una obligació pública, la qual ha estat una activitat deixada en mans bàsicament de les dones, de la família, a l'arbitri i la bona voluntat, o en mans dels negocis. En resum, quelcom no valorat com caldria, situant sense protecció una gran part de la ciutadania. La gent que necessita ajuda presenta diverses situacions: incapacitats, malalties temporals o cròniques, disminucions físiques, o la vellesa, entre altres. L'autora, amb la qual compartisc data de naixement, per tant, és ja una dona gran, abunda en la cura com a part de la democràcia del segle XXI. La pandèmia, com abans s'ha assenyalat, ens ha colpejat evidenciant la nostra fragilitat i ha posat en evidència moltes de les mancances dels nostres sistemes, tant els sanitaris com la resta (residències geriàtriques, centres d'acollida...) Així, cada vegada resulta més evident com la visió dominant del liberalisme no garanteix com cal els drets socials, i per això, una esquerra moderna com la que volem construir des d'un valencianisme plural i alternatiu ha d'insistir en allò que es coneix com a ètica de les cures.

L'experiència del Botànic en aquestes dos legislatures, que ha posat l'accent en les polítiques inclusives i d'igualtat, ampliant el ventall dels temes d'atenció pública, en certa manera, ha intentat abordar la qüestió que estic comentant. Òbviament, s'han trobat amb una herència, que deixà en mans dels negocis privats, de vegades en connivència amb l'administració, una part dels instruments dedicats a la cura de les persones dependents i necessitades d'ajuda. No oblidem com som una societat amb un manifest creixement del nombre de la gent gran, la qual cosa ha d'obligar a fer canvis legislatius i ampliar el camp de l'acció pública.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.