L’estratègia d’Alcibíades o el control de la indignació

Si preguntem a algú -referint-nos als trets més importants del seu pensament polític- si allò que defén és just o injust, n'estic segura que totes i tots contestaran afirmativament. I això és conseqüència del fet que cap persona pensa que els seus actes són intencionadament injustos. Un acte egoista és percebut com un acte de justícia per aquell o aquella que l'executa. O fins i tot situacions que, òbviament, han estat injustes, com ara el nazisme, el fonamentalisme islàmic, o un llarg etcètera, es duen a terme per persones que consideren que les seues accions són justes: es fan per fer justícia, per acabar amb una injustícia. Per aquesta raó és tan crucial saber contra què o contra qui ens hem d'indignar.

La justícia i la injustícia funcionen amb mecanismes molts semblants. És per això que el nostre criteri lúcid, el trellat, és el que ens ha de servir per a identificar on està la injustícia. No oblidem que el poder aprofitarà eixa situació per a confondre allò que és just amb allò que és injust i així redirigir la nostra indignació i rebel·lia contra objectius que, en realitat, no ho són (el racisme, l'aporofòbia, l'homofòbia, etc.). No estic descobrint cap axioma filosòfic. Açò que us escric és ben antic i ho exemplifica molt bé la història d'Alcibíades i el seu gos.

Alcibíades era un polític d'Atenes que va viure al s. V aC i que, com tants personatges del món clàssic, va tenir una vida molt excitant. Però no ens interessen ara les seues peripècies polítiques ni les seues traïcions, que en van ser moltes, sinó l'anècdota que Plutarc ens va descriure en la seua obra Vides paral·leles. Alcibíades tenia un gos que era molt estimat i envejat per la seua llarga i bonica cua. Tot Atenes estava meravellada d'aquell gos tan bonic, i quan el polític grec eixia a passejar amb el seu gos tothom el mirava amb admiració. Però, sense que ningú ho esperara, un dia Alcibíades va decidir tallar la cua del seu gos, de manera que, quan va eixir a passejar amb ell, totes i tots els atenencs es van indignar amb ell pel que havia fet. Què l’havia pogut dur a aquell home a fer una bestiesa tan gran? La indignació s'escampava per tot Atenes. Quan un amic li va preguntar per què, sabent com d'admirat i estimat era aquell gos, havia gosat fer aquella barbaritat, Alcibíades li va respondre: «Això és el que jo vull; perquè vull que els atenencs s'indignen amb mi per això, i no per altres coses que faig des del govern». Amb aquell acte cruent va aconseguir desviar l'atenció de la gent d'Atenes.

Aquella estratègia tan buida d'ètica, és la mateixa que utilitzen molts polítics i polítiques en la seua carrera per assolir, coste el que coste, un trosset de poder. Berlusconi ha sigut un gran seguidor d'eixa vella estratègia, provocant amb les seues actuacions més pròpies del paper couché que de l'alta política, tantes indignacions i tan variades entre el poble italià que finalment la crítica no arribava on havia d'arribar. De fet, hem conegut fa pocs mesos un clar exemple més proper de com es fa servir tot l'aparell mediàtic amb aquesta intenció: el recent cas Ferreras i les cuines on s'han creat les anomenades fake news.

Ara que s'acosten les eleccions, veurem aquesta maquinària en marxa. Enfront d'aquests atacs, a vegades, les organitzacions polítiques i la bona gent que fa POLÍTICA, ens trobem en inferioritat. Però, les fake news per si mateixes no són el problema. El que és vertaderament preocupant és que la gent les creu i les difon a través de les xarxes socials sense corroborar que allò que ha compartit és cert o no. I això és fruit d'una desinformació generalitzada que ens porta a un excés d'indignació amb tants temes que finalment provoca que la gent acabe farta i paralitzada, amb plantejaments com que «jo ja no em fie de ningú», «tots els polítics són iguals», etc.

En aquest punt les organitzacions polítiques amb clara tradició democràtica tenim deures a fer. Necessitem fer més pedagogia política i redirigir la indignació cap a allò que realment ataca els valors que defenem, uns valors democràtics, la nostra llibertat i la dignitat de totes i tots nosaltres. Per això cal fer POLÍTICA, perquè totes les nostres accions ho són, fins i tot quan un o una s'autodefineix com a «apolítica» està fent política, i per això és important que totes i tots posem trellat a la POLÍTICA, per frenar totes i tots els Alcibíades que estan guaitant a veure quan li tallen la cua al seu gos.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.