Hem pres la humil decisió...

El poeta va dir allò que tot torna, i és més trist. No sé. No estic convençut que les paraules del savi siguen sempre realitat.

Que el món pega voltes i revoltes, en un sentit metafòric més que no en termes físics, resulta més que evident si es considera que es poden veure situacions repetides, duplicades. Circumstàncies que, una vegada i una altra es pareixen molt malgrat certes anècdotes. Anècdotes que de vegades poden ser irrellevant i altres, però, significatives. Siga com siga els humans tirem endavant. Repetint o reiniciant.

Així, cada vegada passa que després de l'estiu s'inicia la tardor.

Tinc una samarreta que cada volta que veig com comença un nou període després del gran temps d'oci, me la mire amb il·lusió i un pic d'enveja.

Malgrat les notícies habituals dels mèdia de tota classe, sembla com si anàrem de cap a una desgràcia total i imminent. Cosa que, si s'observa amb objectivitat i deteniment més enllà d'eixes notícies perverses, es veu incerta. Vivim en uns temps que són millors del que han estat mai. I em limite a consultar estadístiques i analitzar la realitat ciutadana, valenciana, estatal, per deduir.

No faré ací relat de les afirmacions generals indicades. La lectora o lector ho pot comprovar al carrer. També hi trobarà, això és clar, notes discordants i fins i tot terribles. Però mai s'havia tingut tant de benestar a la nostra societat com ara.

Tanmateix, de fet, el món, el més immediat també, confirma que els poderosos manen i manen. Sobre aquest punt no hi ha dubte possible.

I per això cada nova rentrée em mire la samarreta, la frase de la qual completa diu: «Hem pres la humil decisió de no retrocedir».

Vet ací el paper que ens toca al sector progressista de la societat. Observar i criticar. Mirar i pensar. I després assumir la realitat que, tot i les coses bones que tenim a l'abast, no podem abdicar de les nostres idees. I, humilment, però amb perseverança i fermesa, resistir. Fer-ho amb les múltiples maneres que tenim a mà. També aprofitant aquelles esquerdes que les nombroses, però poderoses formes de poder ens deixen. Que no en són moltes.

I reprendre el nou temps amb la força dels humils. D'aquells a qui les deixalles i prebendes del poder no importen ni afalaguen.

I encara que torne el passat, que no siga més trist, sinó que ens done la força de la lluita que no acaba mai.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.