Pregunta de tota la vida, i més ara que ve l’inici de curs. Hem de dir que la societat actual observa atenta l’acceleració dels canvis tecnològics i els canvis en el mercat de treball i, tal volta, això determina la resposta. Desapareixen treballs i en naixen de nous constantment, generalment en el sector terciari, per als quals treballs es requereix cada vegada una qualificació més específica. I, clar està!, la societat es mira a si mateixa, i tracta de vore o trobar solució; la societat demanda, busca i vol major nivell d’instrucció, formació i educació: que són tasques de l’Estat.
I aquí entra la qüestió cabdal, on hi ha molta confusió o desinformació: quins coneixements oferim a les aules?… La contestació que els tècnics i sociòlegs ens donen, per a dotar els alumnes de suficient capacitat de comprensió i adaptació al món canviant, és compartir coneixements diversos i diversificats, sí, diversos i diversificats. Perquè, diuen els tècnics, allò que és fonamental per al ple desenvolupament de la personalitat humana (siga saber les taules de multiplicar, o la comprensió ètica de la vida), ho serà també per a la inserció de l’alumne en la societat i en la vida professional.
I aquí és on entra i cal col·locar el dilema: Ciències o Lletres i Arts?
Des d’un punt de vista immediat, pragmàtic, alguns conclouen que: Ciències!, perquè comporta uns coneixements útils i aplicables de forma directa en la realitat, i, per tant, possiblement més llocs de treball, pensen.
Però, atenció, això, si ho admetem, en tot cas seria en Estudis especialitzats o superiors. En l’Escola i en l’Educació Secundària s’han d’incloure, continuen afirmant els tècnics, coneixements bàsics, fonamentals i diversos i diversificats per al ple desenvolupament de les capacitats humanes, necessàries aquestes per a la inserció de l’individu en la societat canviant.
No cal parlar-ne més. El dilema «Ciències o Lletres i Arts» es resol en si mateix: «Ciències i Lletres i Arts», tot plegat. Per dos motiu: 1) per la formació d’una capacitat cognitiva de la realitat, i 2) per la formació d’una sensibilitat, capaç de contrastar realitats. Les dos capacitats conjuntes ens facultaran per a l’experimentació creativa, com a habilitat personal de l’individu, capaç d’enfrontar un món divers i canviant. És a dir, sabem, entenem, qüestionem, imaginem, i fem i actuem. Ciències i Lletres i Arts, tot plegat.
A títol informatiu i sense ànim de ser exhaustius, sobre les possibilitats de treball en la societat actual, repartides entre diverses qualificacions, ressalta, per exemple, que un 50% de les bandes de música de tot Espanya es troben al País Valencià. Tenen més de 60.000 alumnes. I aporten al PIB valencià vora 50 milions d’euros. El sou d’un mestre musical són 2.200 euros. El sou mitjà d’un músic del Palau de les Arts de València és de 52.000 euros a l’any.
També podríem dir que, en teatre i altres arts, els alumnes poden practicar alliberadorament l’expressió d’emocions i actituds, que possiblement estigueren reprimides o autoreprimides socialment, cosa que els fa créixer com a persones. En el món de les arts plàstiques, la imaginació i la creativitat, ajuda a trencar barreres i construir valors, a més de ser eines utilíssimes en tot tipus d’empreses, siga en el camp del disseny o de la publicitat. O en Literatura, qui bé escriu és qui bé pensa i, per tant, qui bé pensa és qui bé labora, i contribueix a la bona marxa de la societat…
En fi, no es tracta d’avalar cap estudi, cap eixida. Això correspon a la societat, a les famílies. Per a la qual cosa, es requereix d’informació, base en tota elecció. Així ho veiem i així ho transmetem. I no oblidem que es tracta de formar xiquets i joves competents, no erudits. Bona elecció, i bon curs!
