Garantir els drets civils de la ciutadania és una faena obligada bàsica de qui ens governa en cada moment. Al meu entendre, i sota risc de parèixer una banalitat més, els qui hui ho fan des del govern de la Generalitat no defensen com cal el valencià, l’idioma propi del País, deixant per activa o per passiva el seu ús ben sovint a les gràcies dels poders i funcionaris estatals, alguns d’ells, prou, nacionalistes espanyols que veuen, amb el cap ben alt, nacionalistes per totes les bandes llevat de mirar-se el seu propi melic, quan veuen els seus interessos amenaçats. Altres d’ací trauen la capa i toregen.
És el cas del president de la Generalitat, l’honorable Ximo Puig, que no té en compte que l’idioma del País resta arraconat i necessita exemples d’ús i equitat, perquè els seus usuaris a passeres agegantades, per diverses causes, no l’usen. El cas de Puig resulta paradigmàtic, ja que a la ciutat d’Elx, per exemple, amb motiu de la festa del Misteri d’enguany, cinc centenària i en valencià de manera ininterrompuda, parlà en castellà. També en una altra ciutat del País com Alacant, una zona de les anomenades per l’Estatut d’Autonomia de predomini lingüístic, considerada des d’antuvi de predomini del valencià.
L’honorable president de la Generalitat hauria de donar exemple, instant per la via ràpida la Conselleria d’Interior, encarregada des de fa temps d’enllestir definitivament el reglament on s’hauria de considerar el requisit lingüístic adreçat al funcionariat de tota mena, en evitació de descreences vers els valencianoparlants per part dels desconsiderats. Ximo Puig acostuma no només a parlar en castellà als territoris on ancestralment s’usa, sinó com he dit adés, en tots els altres.
Un altre és el protagonitzat per Lara Romero Giner, regidora de Turisme, Esports, Participació ciutadana i Diversitat, i tercera tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, qui va respondre de forma assenyada una senyora del públic, que interrompent-la mentrimentres parlava li demanava la seua intervenció en castellà en un acte recent; en poques paraules li va dir que ho feia en valencià perquè estimava la seua llengua i demanava respecte.
La regidora Lara Romero Giner, en una entrevista recent sobre aquest tema a Diari La Veu del País Valencià del periodista Manuel Lillo, dona un titular memorable: «No podia permetre que ens increpen i que ataquen una vegada més la nostra llengua». Només posaria un però crític a tall de reflexió per a ella i tothom a les respostes de la regidora de Tavernes de la Valldigna -tot i que benèvolament comprensible donada la seua actitud davant del fet- per banda dels polítics, subordinats als seus partits.
El periodista a les acaballes de l’entrevista li pregunta: «El cert és que al seu partit, el PSPV, no tothom té la mateixa actitud envers la llengua. Creu que el PSPV defensa el valencià tant com caldria?» Resposta: «Jo pense que sí. Al final, les interpretacions partidistes estan sempre un poc condicionades, però diria que el PSPV fa una tasca extraordinària i la defensa del valencià és inqüestionable». Llavors rebla Lillo, tot pel rebombori que s’armà: «Ho dic, per exemple pel fet que el president Ximo Puig s’adreçara als il·licitans en castellà durant el Misteri d’Elx, festa que se celebra de manera continuada des de fa 500 anys en valencià. Allò va molestar bastant. Què en pensa?» Resposta: «El president, possiblement, adequa el seu discurs al poble o a la província en la qual es troba… I a nosaltres sempre se’ns dirigeix en valencià. I sempre que té oportunitat intenta vehicular respectant les dues llengües per la convivència de les dues a la Comunitat Valenciana. Això no vol dir que, depenent de l’acte institucional en què estiga, ell considere que ha d’utilitzar una llengua o una altra. Però Ximo Puig és una persona molt, molt valenciana i que defensa la llengua per damunt de tot».
Per la meua part, respecte d’això, recomane de tant en tant connectar en les intervencions de Puig a les sessions plenàries de les Corts Valencianes i vos adonareu que parla valencià tot responent, llevat d’alguna, poca, excepció, quan respon a la síndica del PP, de Ciudadanos i de Vox. Per què serà… Ah! Qui sap això?
El tercer cas que comentaré és el d’un usuari de Renfe que a Gandia va perdre el tren a l’estació, perquè l’empleat no va voler estendre-li el bitllet, tot perquè li’l va sol·licitar en la nostra llengua. L’usuari, en un gest que l’honra perquè molts agreujats no ho fan, va presentar una queixa a la mateixa Renfe, atès que l’usuari va veure vulnerats els seus drets civils, qui textualment va manifestar: «Hui he perdut el tren de les 9.25 h. L’empleat no ha volgut atendre’m a l’estació de Gandia per parlar valencià». Segons conta Levante EMV, l’usuari va demanar un bitllet d’anada i tornada, però l’empleat no va voler atendre’l perquè volia que li’l demanara en castellà.
El cas va ser conegut pel senador Carles Mulet, que ha formulat una tirallonga de preguntes adreçades al govern espanyol, entre les quals hi ha quines sancions preveu el reglament per no atendre el treballador públic en territori valencianoparlant, en un cas de discriminació inacceptable, i quines mesures adoptarà el govern perquè casos com aquest no tornen a passar a les estacions de ferrocarril valencianes.
Amigues i amics, sabem per experiència i des de ben antic, com les gasten a l’altiplà, i la submissió i la por ací, no només dels qui ens governen, sinó de nosaltres mateixos davant de les injustícies. No defallim, ens esperona l’Estellés de Burjassot, qui sempre en té per a tot i tots:
«UN POBLE MOR SI HA PERDUT LA VOLUNTAT DE PLANTAR-LI CARA A LA VIDA, AMB OCULTA FEROCITAT. UN POBLE ÉS LA SEUA VEU, UN POBLE ÉS UNA DIGNITAT, UNA ECONOMIA UNS AMORS, SENTIMENT DE COMUNITAT, I PENSEN QUE PODRAN MATAR-LO ELS QUI PENSEN MATAR EL SEU IDIOMA, EL SIGNE ALTIU, DISTINT I CLAR…»
