Gúmer Pardo, un nou estel per guiar-nos el camí

Dimecres passat vam acomiadar al Gúmer Pardo al Tanatori Municipal de València i al Cementeri Vell de Paiporta. El seu acomiadament no va ser com ho havia previst. Ell volia fer un acte al setembre, a la seu del seu partit del seu poble, acompanyat de totes i tots els seus amics i companys. La maleïda malaltia no ho va permetre.

Moltes van ser les persones que van acudir a expressar les seues condolències pel seu traspàs. Persones que havien compartit, amb el Gúmer Pardo, militància als moviments polítics, socials o sindicals, moments d’oci i diversió o militància i diversió, binomi que combinava a la perfecció.

Totes van coincidir en que era una gran persona; un gran com s’ha repetit aquests dies a les xarxes socials; una persona irrepetible, un referent, un mestre, un comunista, un militant compromés amb la seua classe i el seu país al llarg de la seua vida.

Gúmer Pardo era una persona habitual en tots els moviments socials i populars del nostre país, però també estatals o internacionals, sempre actiu i solidari. La lluita altermondialista, per la pau, contra les guerres imperialistes, contra l’Europa del Capital, pels drets socials o nacionals i moltes altres causes justes, en són algunes en les que ha estat present.

A més, cal destacar la seua militància sindical. Primer a les Comissions Obreres, després a la CGT i ara al Col·lectiu Autònom de Treballadores i Treballadors del País Valencià i la Intersindical Valenciana. En aquesta darrera hem coincidit durant molts anys. Ell ha estat una persona clau, per les seues aportacions i reflexions, en la seua construcció, consolidació i extensió com un sindicat de classe, valencià, confederal i internacionalista.

Tanmateix, la meua opinió és que Gúmer no es patrimoni de cap organització. És un referent del conjunt del moviment social, polític i sindical del País Valencià, més enllà de sigles i organitzacions. Aquests dies hem vist com persones de militàncies diverses han coincidit en posar en valor la seua trajectòria i la seua persona.

Gúmer Pardo, artesà del treball unitari i divers, de tendir ponts, de superar les velles i inútils divisions, de buscar els consensos, de sumar, segur que estaria molt feliç de veure tanta gent, diversa i plural, que va expressar les seues condolències i que va estar a l’acte d’acomiadament.

Un acte en el que van intervindre, segons ho havia deixat manat el Gúmer Pardo, diverses persones representatives de les seues militàncies com: Alberto Torralba, Celes Navarro, Héctor Illueca, Mónica Oltra, Rosa Pérez, Vicent Maurí i Manuel Colomer. També va comptar amb la presència de nombroses persones dels moviments socials, sindicals i polítics i va acabar amb l’interpretació de la Varsoviana, l’Himne de Riego i la Muixeranga. La Internacional es va cantar al Cementeri Vell de Paíporta quan se li va donar sepultura.

Dimecres passat vam expressar la nostra estima, el nostre respecte i la nostra gratitud per una vida que, sense cap dubte, ha estat útil per avançar en el camí de la transformació social i les llibertats nacionals del nostre poble.

Gúmer Pardo ens ha deixat, hem perdut un amic, un company, un familiar, però el cel guanya un nou estel per guiar-nos al camí.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.