La història de l’art fins no fa gaire ha ignorat les dones artistes. Sovint, en més d’una ocasió, he hagut de demanar, en tant que alumne sènior, als professors que digueren quelcom sobre les dones artistes. Per això he visitat amb interés l’exposició temporal que podeu veure al Museu de Belles Arts de València sota el títol «Les poètiques de gènere», i, certament, la visita no m’ha defraudat. La mostra en qüestió fa un recorregut a través d’obres de dones artistes pel segle XIX i part del XX, fins al 1939. Hi podem comprovar com, malgrat els entrebancs i òbviament el masclisme dominant, van existir dones que en el camp de la pintura, l’escultura, la fotografia i la il·lustració van aportar creacions positives, i com, malgrat no haver rebut els guardons que calia, són representatives el seu temps o van ser avantguarda.
A l’exposició trobem un gran nombre de retrats i escenes de la vida social pròpies del romanticisme i, així mateix, nus de dones pintats per dones, cosa força sorprenent. També hi ha obres de refugiades que vingueren fugint de la Primera Guerra Mundial. Quant al moment de les avantguardes i la Guerra Civil, cal destacar la presència de Manuela Ballester, Angeles Santos, Maruja Mayo, Maria Blanchard i Remedios Baró entre moltes altres. Les obres exposades venen de diversos museus i col·leccions de l’estat i, per tant, de diferents territoris.
L’exposició restarà fins meitat de setembre. A parer meu, és un primer pas donat per la nostra primera pinacoteca, un pas que calia donar, per a situar-se en la perspectiva de reconéixer la igualtat de gènere, cosa que desitge que vaja més enllà, fent possible que la història de l’art no quede limitada als noms masculins com continua passant a hores d’ara. La realitat present, però, va sent cada vegada més justa i, per exemple, tenim el premi que s’ha concedit a Carmen Calvo, així com la presència cada vegada més freqüent de dones en el camp de l’art, com a artistes i, posem per cas, com a directores de museus.
