La pàtria en la cartera

El context de recuperació postpandèmia i el fort estímul al consum, la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica derivada, són causes d'un context complex que a la fi veiem i patim en el preu del meló d'Alger, per posar un exemple vàlid per a l'època estiuenca. Una forta inflació, que deixant cunyadismes a banda, troba el seu origen en l'augment desmesurat del petroli, el gas i l'electricitat. El mateix Banc Central Europeu afirma que fins a la meitat del recent augment de la inflació estaria ocasionada per la pujada dels preus de l'energia, que sumat a l'increment de la demanda explicaria la ràpida pujada de preus. Com que gran part dels costos que suporten les empreses i la ciutadania estan relacionats amb l'energia, els preus del petroli, el gas i l'electricitat afecten significativament la inflació general.

Un context complex que dificulta omplir la cistella de la compra, que s'uneix a un sistema de fixació de preus de l'energia marginalista que ocasiona «beneficis caiguts del cel» a les empreses energètiques. Tota una combinació de factors que provoquen la tempesta perfecta amb una dada icònica: les empreses elèctriques espanyoles guanyaren un 226% més que l'any anterior.

Diverses estratègies s'han posat en marxa. Per part del govern de coalició a l'Estat ha estat tota una fita que Europa accepte l'excepcionalitat ibèrica i que al nostre país es pose un topall que limita l'efecte de l'increment del preu de gas per a establir el preu final que paguem per l'electricitat. Per altra banda, i vinculada a la ja iniciada negociació dels pressupostos generals de l'Estat entre PSOE i Unides Podem, s'ha obert el debat dels beneficis d'aquesta indústria i la seua aportació a l'interés general. Fa tan sols un parell de dies, en l'Assemblea de l'ONU en boca del seu secretari general es va escoltar com es parlava dels beneficis «immorals» de les empreses energètiques enmig d'una crisi energètica i va instar a tots els governs a gravar els «beneficis excessius».

A l'estat espanyol, les 216 companyies, entre les quals es troben les energètiques, que facturen més de 1.000 milions representen el 42% del benefici de totes les empreses, però tan sols suposen un 24% dels impostos, ja que abonen de mitjana un 5,47%. Davant aquesta «patriòtica» aportació, la proposta d'Unides Podem implica situar l'aportació fins al 15% per a les grans empreses i reduir-la per a les pimes.

En el context de la Generalitat Valenciana, el darrer mes de maig els grups parlamentaris de PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida a les Corts Valencianes varen signar un acord en el marc del debat de mesures per la sobirania energètica que incloïa la creació de l'Agència Valenciana de l'Energia a regular en la imminent tramitació dels pressupostos i de la seua llei d'acompanyament. I a hores d'ara, el Consell de la Generalitat ja ha fet un pas important, aprovant el projecte de llei per a la creació de l'Agència Valenciana de Canvi Climàtic. Una important ferramenta pública que també contribuirà a proporcionar a valencianes i valencians benestar i fomentar la transició energètica a energies netes i renovables per a reduir la dependència energètica del nostre territori.

Com en tantes altres ocasions que veiem colps de puny al pit, en aquest cas tornem a veure com les grans empreses tenen la pàtria en la cartera, si Joaquin Bosch em permet la llicència d'usar el títol del seu darrer llibre sobre l'evolució de la corrupció al país, llibre que, per altra banda, és del tot recomanable per entendre moltes coses del present.

Tornem a veure a desorientats defensant els beneficis de les grans empreses gràcies a l'asfíxia de la gent, i que a més a més es posicionen en contra de mesures per l'interés general. Tota una demostració que, de vegades, per molt que diguen els grans patriotes de les grans fortunes, per a ells la pàtria és la cartera i la seua única finalitat, els beneficis.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.