Neutralitat poderosa

La neutralitat ens agrada massa, de fet, ens encisa. No dir les coses clares i ser ambigus ha estat l’actitud que el nostre govern, i per conseqüència, la societat, ha assumit quasi des que va començar. És obvi, i no cal que ho remarque, que les millores després dels 24 anys d’amargor pel vestit roig i el whisky han estat ben paleses en la nostra societat, però tampoc considere que la glorificació del nou canvi siga la millor opció. Ha estat el canvi que ens mereixíem, un canvi a millor on el renaixement del cap i casal ha adquirit una nova vida.

Afalagar el canvi, però, hauria de ser instantani: ens alegrem d’una millora i veiem que el núvol negre que ens amagava el futur va desapareixent i prou. Els últims anys hem basat la personalitat dels valencians en aferrar-nos a uns canvis que ja han passat, i en lloc de mirar cap avant ens queden en els llimbs.

No vull que en cap moment sone a crítica destructiva cap a totes les persones que han invertit temps a provocar el canvi que la societat valenciana necessitava, l’únic que vull posar sobre la taula és l’acontentament de moltes persones que aplaudeixen el canvi com si haguera arribat al seu final. Ens conformem en poc, diríem. Que qui ens governe agafe per bandera eixa neutralitat i no acabe de transmetre als ciutadans les idees clares ha passat factura: l’àmbit polític neutral s’ha adoptat en la col·lectivitat.

El discurs nacionalista del qual partien en un principi ha quedat aïllat de qualsevol dels parlaments per tal d’aconseguir una massa electoral d’esquerres més gran. Perquè està clar que anar amb el lema de nació de Països Catalans en una societat com la del País Valencià no arreplegaria la massa volguda, de fet faria l’efecte contrari: quedar com els repudiats. Sense entrar en com des del mateix partit no aposten per candidatures que tenen un discurs molt més radical cap a la massa electoral sinó que aposten per un nacionalisme molt més còmode i neutral que perpetua un clar poder assegurat. Vaja, que agafen com a lema la societat moderna d’esquerres que tots volem, però deixen de banda el nacionalisme valencià i sols el treuen a passejar en actes simbòlics o festius sense vertebrar cap de les seues polítiques en aquest «nacionalisme».

Manel Rodríguez-Castelló ja ho va dir en un dels seus articles: «Crec que molts dels cercles viciosos en què el valencianisme (cert valencianisme, molts valencianistes si més no) es centrifuga i perd el millor de les seues energies es deu a aquesta impotència política i civil que dura dècades i que no sembla tenir aturador».

Malgrat els esforços per reviscolar la societat valenciana enfonsada en deutes i autoodi, hem de superar l’estancament en el qual estem des de fa anys, tornar als inicis del que ens proposàvem com a societat valenciana i deixar de banda les neutralitats i les actituds ambigües que només aposten per engrandir el poder i ignoren les seues arrels.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.