Lo Rat, les faltes d’ortografia i el requisit de Mazón

Els de Lo Rat s’han quedat sense cobrar més de cent mil euros d’una subvenció de la Diputació de València per fer faltes d’ortografia, o el que és el mateix, per incomplir amb els criteris de la institució provincial alhora de rebre ajuts que guarden relació amb l’ús de la normativa oficial del valencià determinada per l’AVL.

Com és conegut, durant la Transició la Societat d’amadors de les glories de Valencia i son antic Realme traint l’esperit de les Normes de Castelló del 32 i insultant el treball de Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Emili Beüt o d’Enric Valor, entre molts d’altres, es va inventar unes normes d’ortografia xim-pam-pum per a impedir la normativització necessària del valencià i d’aquesta manera continuar mantenint l’hegemonia social i política del castellà en el país que és, en realitat, la llengua que defensen sobre totes les altres llengües del planeta.

El cas és que els de la rata penada havien reclamat als tribunals, atès que el 2017 el diputat de cultura Xavier Rius els l’havia retirada, però ara els jutges del TSJ han dit que els requisits són els que són i que o s’ajusten o res. La sentència és de trellat. Ben mirat, si els hagueren donat la raó el TSJ hauria estat com si l’associació d’escriptors eslovena Društvo slovenskih pisateljev hagués rebut diners de l’AVL per a una edició en eslovè dels Gojos a la Nostra Senyora de Brezje o com si el professor de castellà de 4t d’ESO dels Maristes de València li posés un 10 a un qualsevol alumne que ha escrit en l’encapçalament d’una redacció sobre Cervantes: «Los ñiños no asen caso de sus padres y se pasan el dia ugando como Sanjo Pansa».

Els de Lo Rat hauran d’esperar-se, doncs, que arriben al poder els del PP i Vox que, en no usar el valencià i a canvi que els llepen el cul, els arruixaran amb una muntanya d’euros. Així podran continuar editant llibrets de Falles, fent crides poètiques a la Geperudeta, la Mare de Déu dels Dolors, a les Creus de Maig, organitzant entretinguts concursos de piano o cursos pensats per a «revalencianitzar i leré» el valencià que usen les universitats, les escoles, els escriptors i els venusians amb dos dits de front que el volen aprendre.

Les expectatives són bones, però. De fet, el candidat del PP, Carlos Mazón, un senyor que no sap ni donar el bon dia en valencià, promet tot un seguit de mesures en la línia de Lo Rat com ara eliminar l’inexistent requisit del coneixement del valencià per a poder treballar en la funció pública. La veritat és que per a Mazón el valencià no existeix i si existeix se’l fa desaparèixer. Per això també que segur que si arriba a Palau serà el primer en lloar la tasca de Lo Rat. Si, a més, li calen els vots de Vox això de Lo Rat serà una festa. De fet, els seus diputats encara defensen que el valencià existeix des de quan l’home habitava les cavernes, que l’AVL hauria de desaparèixer i els diners dels valencians anar a mans de la RACV, un Frankenstein ressuscitat per la darrera Diputació de València franquista per a salvar «lo regne» de les bàrbares hordes pujolistes.

Els uns i els altres, els Mazón i els amadors de glòries, són residus, mostres d’una mentalitat que es resisteix a desaparèixer, que no evolucionarà mai perquè la seua raó de ser és justament l’immobilisme, la conservació a ultrança d’una manera d’entendre el país que mena a la seua completa assimilació. És el que volen i ho intentaran mentre respiren. No cal fer-se massa il·lusions.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.