L’any 1952 Josep Pla va arribar a publicar sis obres, entre les quals hi havia Girona, un llibre de records. L’obra és una autobiografia de la ciutat que va conèixer Pla en la seua època d’estudiant al col·legi dels Maristes, al Barri Vell, on va estar internat fins al 1909. Els passeigs d’anada i tornada amb el seu pare, els aparadors de la ciutat, els cafès, els personatges que hi passejaven, el tràfec d’entrades i sortides de missa (a Girona hi havia i hi ha encara moltíssimes esglésies) són descrits amb un punt d’enyorança, però sobretot amb una mirada punyent i certa voluntat de «retre comptes» amb la ciutat que l’havia vist créixer.
En el seu moment el llibre va crear polèmica entre la societat gironina perquè la imatge de la ciutat –grisa, tancada, fúnebre, militar– no la feia sortir gaire ben parada. Avui, però, Girona –amb les façanes vestides de colors i el riu Onyar, afluent del Ter, fluint amb carpes grosses i molta verdor als marges– és una ciutat oberta, plena de vida i de llum, lleugerament cosmopolita i amb un tràfec cultural molt considerable. D’aquella societat que descrivia Pla –i que fou també copsada i retratada en Memòries fins a 1935 (publicades el 1974) per la mirada i la ploma d’Aurora Bertrana, sempre tan elegant i perspicaç– en guardem avui un llegat literari de primera fila, reblat dècades després per la literatura de l’escriptor, observador i caminant perspicaç que fou Miquel Pairolí, amunt i avall entre Quart i Girona.
Pla, Bertrana i Pairolí es fan llegir avui amb deler, tots tres clàssics de la nostra literatura, tan gironins i alhora tan viatgers, sobretot els dos primers, en diferents intensitats, persones de món tots tres, cultes, agosarades, provocadores, cadascú a la seua manera, alguns més que altres. Mentalitats literàries profundes des de la senzillesa. Hi ha res de més autèntic i creïble que això en la literatura?
Girona ha estat i és clau dins de la cultura catalana. Tot i situar-se en la «perifèria» –vull dir, tot i no ser Barcelona– és una ciutat amb una vitalitat, una força i un atractiu cultural i artístic ben admirables: conferències, presentacions, concerts, exposicions, la Universitat de Girona en plena forma i projecció internacional i una llista llarga i ben fornida d’escriptors, periodistes i intel·lectuals: Xavier Pla, Modest Prats, Narcís Comadira, Antoni Puigverd, i Rafa Nadal, entre molts. A més d’editorials de molt bona factura, com ara Edicions de la Ela Geminada, fundada el 2011 per Oriol Ponsatí-Murlà i dirigida actualment per Laia Regincós Escura, o l’editor Àngel Madrià al capdavant, des de Cassà, de l’editorial Gavarrers, la qual enguany ha celebrat el seu vintè aniversari. Un projecte local que ha crescut i s’ha consolidat, conscients com són que només des de la feina ben feta, tot estimant i valorant allò més pròxim, poden ser universals i mostrar-se al món amb dignitat.
Així es construeix Girona, i cada volta que hi vaig, me’n duc bons records, anècdotes, estima i uns quants llibres. I cada vegada que hi passege reflexione sobre la importància cabdal per a tota ciutat i poble –per menut que siga– de tenir bons polítics a l’alcaldia: persones honestes, modestes i compromeses. Gent propera a la gent. És el cas de l’actual batlessa Marta Madrenas, una política de primera línia i una alcaldessa de pes per a Girona, que ha sabut donar continuïtat, i més enllà, a un llegat polític i humà important com el de Joaquim Nadal, un alcalde que deixà el llistó ben alt.
Tot plegat, trobe que és una sort poder recuperar evocacions literàries i rostres amics quan viatge a Girona, i si bé solc anar-hi per feina: taules rodones, presentacions, entrevistes…, a tothora sent un component emocional i amic que m’embolcalla i em fa sentir-hi a gust, a casa. De fet, ara ja sé on anar a esmorzar, al restaurant Porcus vora riu, amb una terrassa magnífica; on berenar, a Casa Cacao, és el millor lloc per a assaborir una bona xocolata, també a l’estiu. I fins i tot on sopar de meravella, posem per cas: al Cafè Le Bistrot, una peça de museu amb molt bona taula al cor de la Pujada de Sant Domènec, un dels racons més coneguts i encisadors de Girona, o al restaurant Probocador, amb un menjar exquisit i sorpresa arquitectònica incorporada, al carrer les Hortes, on l’endemà podreu visitar la Llibreria 22.
I si arribeu a Girona i no teniu clar on dormir, l’Hotel Ultonia –el primer hotel de tres estrelles de Girona, obert des de 1962– és fantàstic, sobretot per la terrassa amb vistes a la Seu i a les muntanyes, podria ser la Serra d’en Cals…? En tot cas, seure ací a poqueta nit i deixar-se emportar pels horitzons i un còctel o una copa de vi en mà, és tot un «planasso», sense oblidar, això sí, de dur-hi una jaqueta, a Girona, i per sort, refresca a la nit!
El ritme pacífic i proper de la ciutat i la gent que es reconeix i es saluda pels carrers tornen la ciutat agradable. Al punt que hi vam trobar Carles Porta, el periodista que mira de «posar llum a la foscor» i en vam fer coneixença. Les meravelles del Call, amb costeres que desafien els genolls dels residents i visitants, escales amunt i avall, carrers estrets i històrics, i molts altres carrers curulls de comerços: el comerç local té un pes consistent en aquesta ciutat i es nota que han sabut tenir-se cura. Tot plegat, la proximitat humana i la calma hi tenen un valor afegit. Com també el té la proximitat del camp i de la natura: les Gavarres, la Garrotxa, l’Empordà… Les serres generoses i la mar brava…
Amb tot, Girona, una ciutat que no deixa de sorprendre, encara està de dol per una de les seues llibreries llegendàries, la llibreria Geli al carrer de l’Argenteria (ciutat medieval de carrers de gremis, com València, Barcelona, i Palma…). Fa unes setmanes la Geli baixà les persianes per sempre. En breu, els setze aparadors de la joieria Quera s’empassarà l’espai de la Geli i ampliarà superfície. Tanta joia, tant de Rolex i Lotus, tanta brillantor em fa basarda! Hi ha canells i bescolls a Girona per a tanta joia?
Adeu als aparadors i a les prestatgeries infinites de fusta de la Geli, adeu a aquella olor a paper, al polsim dels llibres… Cada vegada que perdem una llibreria, perdem un trosset de nosaltres!
