Fa anys vaig veure una pel·lícula, pot ser que fora de les primeres de l’actor Johnny Deep, i si no és així, disculpeu-me, perquè no soc massa cinèfil. Miedo y asco en las Vegas era el títol del film, i a pesar que la pel·li no té res a veure amb l’article, el titular de populisme i mentides al País Valencià-estat espanyol dona molt de joc per a poder obrir un gran debat, del tot necessari i imprescindible per a tractar d’aturar l’extrema dreta al nostre país. Perquè hem de tindre clar que si no revalidem una majoria d’esquerres, i per aquesta vegada inclouré el PSPV dins de l’equació d’esquerres, si no aconseguim refermar un tercer Botànic, tots aquests anys de treball, de polítiques valentes posant les persones al centre de l’acció política, no hauran servit de res, ja que els feixistes entraran al govern de la Generalitat si el PP els necessita. Però atenció, no vol dir açò que per aturar l’extrema dreta hàgem de votar el PP.
Massa anys de foscor hem hagut de viure amb els governs corruptes del Partit Popular per no fer el que siga per no repetir-ho. Però ara podria ser molt pitjor, i és que venen de la mà dels feixistes de Vox. Un partit d’extrema dreta que ens assenyalarà per ser, pensar i actuar diferent. Molts de nosaltres hem mostrat en més d’una ocasió el nostre desig d’anar una mica més enllà en eixes polítiques de caràcter valencianista, normalitzar topònims, avançar cap a una escola més inclusiva i plural, on la nostra llengua siga la protagonista, també en el funcionariat públic. Però hem de ser realistes, vivim una política totalment judicialitzada, on la dreta ha segrestat el dia a dia i ens fa anar en molts casos al ritme que ens marquen.
No he de quedar bé amb ningú, mai he tractat de fer-ho. Escric i escriuré sempre el que m’abellisca, i si he de dir que la justícia al País Valencià, en particular, i a l’Estat espanyol, en general, és una puta merda, ho dic i prou.
Si no fora així, no haguera tingut cap recorregut la denúncia a Mónica Oltra del cap dels puters al País Valencià i el seu seguici d’indesitjables, totalment oposats a qualsevol aparell democràtic, i amb l’única pretensió de posar bastons a les rodes del progrés. Mònica ha sigut aquella política valenta que, ja fa més d’una dècada, va atrevir-se a denunciar tota aquesta gent que creu encara avui que som el conjunt de la ciutadania qui hem d’estar al seu servei i no al revés.
Uns personatges que sense creure en la democràcia fan el que volen amb una justícia de joguina sempre preparada per a restar-li drets a la gent progressista, els rojos de tota la vida per entendre’ns.
La col·laboració d’alguns mitjans de comunicació, jugant un paper important a l’hora de traslladar totes les falses notícies per l’autopista de la desinformació, és una eina cabdal i imprescindible per assolir els seus objectius. Els mateixos mitjans que no et comuniquen la imputació de Rajoy, Montoro i companyia per part de la justícia d’Andorra.
La interlocutòria d’imputació de la fiscalia del TSJ valencià diu que no hi ha cap prova que Mònica Oltra tractara d’ocultar el cas d’abús a una menor per part de la seua exparella. Tretze testimonis, funcionaris de diversa categoria, han afirmat que no han participat en cap estratègia per ocultar aquests fets. A pesar d’això, el jutge l’ha imputada. Hem d’anar amb compte amb una justícia que sense proves imputa Mónica Oltra, més encara quan encara no ha descobert qui és M. Rajoy.
Mentre estic escrivint aquest article, s’està celebrant l’executiva de Compromís, que pot determinar, o no, moltes coses. Hi ha moltes coses que desconec, però el que sí que sé és que necessitem més polítics com Mónica per a continuar construint el País Valencià que volem.
