La passejadora de gossos

No em guanye la vida com Manela, la jove estudiant de filosofia, protagonista i narradora de la novel·la de Francesc Bodí La passejadora de gossos, que per a pagar les seues despeses es dedica a passejar gossos. Tampoc no entrava en els meus plans tenir un gos i baixar cada matí de bona hora a passejar-lo. No m’imaginava anant a una d’aquestes botigues especialitzades on hi ha de tot el que pugueu imaginar per a mascotes i demanar per un arnés i un cinturó de seguretat per al gos. No vaig saber contestar ni a la pregunta de quant pesava ni de quina raça era: «No ho sé. No ho sé». I potser em van mirar com quan vas al pediatra i no saps dir quantes vacunes té la teua filla o quant mesurava feia un any. Una total irresponsable!

Però és que aquest gos ha arribat a la meua vida de manera ben atzarosa. De fet, encara estic refent-me’n, de la decisió. Una decisió que, haig de dir, no vaig meditar molt, com tampoc no vaig meditar tenir fills: ni el primer, i encara menys, la segona. Els vaig tenir i prou. Doncs així ha passat amb Jackson, el gos, li he obert la porta de casa i prou.

I ara matine igual que abans, però ja no allargue les hores en pijama, ni em quede al llit llegint com alguna vegada feia. Així que el baixe al carrer amb el primer sol perquè fa menys calor i perquè fer les seues necessitats fisiològiques al més aviat possible és prioritari. A més, així m’estalvie les converses i les mirades amb altres amos, o passejadors de gossos. Tot i que, per més matinera que siga, sempre hi ha algú que em guanya.  

I quan arribe al «pipican», aquest espai habilitat per a gossos amb un nom tan ridícul, allà sempre n’hi ha ja tres o quatre exemplars de mida i colors ben diferents, i entre ells se saluden, es borden i s’oloren, i és una festa que no té nom. Els amos, imagine que molts es coneixen ja una mica de compartir horaris, rutines i espai limitat, parlen entre ells, altres consulten el mòbil, ningú llegeix un llibre, alguns fumen, altres, és el meu cas, es queden amb la mirada esmaperduda. Sovint, encara mig endormiscada, em quede pensant per on tiraré avui, quins articles tinc pendents, si em desesperaré contestant correus electrònics i fent trucades, o passaré de tot, agafaré el gos, el seu arnés i el cinturó de seguretat i me l’enduré de passeig a la platja.

I mentre pense en tot això veig que un gos de pelatge ben negre du un collar amb els colors de la bandera d’Espanya, i no m’ho puc creure, m’entren ganes de riure perquè ja no es pot ser més ridícul, tot i que els enamorats de la bandera se la col·loquen a tot arreu: al canell, penjant del retrovisor del cotxe, en la mascareta, en el pin de la solapa, i ara fins i tot en el collar del gos. I per si no ho sabíeu, també hi ha condons amb la bandera d’Espanya, els comercialitza la marca Playboy, la del conillet amb les orelletes en erecció i la corbata de llaç al coll.

El cap se’m perd entre totes aquestes minúcies i el meu gos ja ha fet unes quantes voltes a la placeta i ha socialitzat amb tots una mica, amb gossos i amos, perquè els amos dels gossos adoren sovint els altres gossets. A mi, però, no em passa això. M’agrada el meu gos perquè aviats estaríem, si no m’agradés, però no vaig fixant-me en altres gossos. M’ocorre com quan vaig ser mare i anava al parc amb els meus fills. Allà les mares s’estimaven els bebès dels altres, o feien veure que se’ls estimaven, i la conversa girava al voltant de l’univers bebè, i semblava que ja no hi havia res més a la vida: mamella, biberó, triturats, dorm, no dorm, caga, no caga, rota, no rota... En fi... Sempre he trobat aquesta etapa de la maternitat soporífera, per això dissimule davant dels altres passejadors de gossos i faig veure com que no va amb mi, com si no fos meu, com si jo fos una de tantes joves, com la Manela de Bodí, que es guanya un jornal  modest  passejant gossos.

En acabant, quan ningú no em veu, acarone el meu gos i marxem. Potser quan obris les portes de casa teua a un gos hi ha un abans i un després. I el Jackson, crec que arribaré a estimar-me’l molt, tot i que mai havia entrat en els meus plans tenir un gos.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.