A principis del segle XXI, quan sobrevolava per la nostra terra una fosca boirina entre grans events, trames corruptes i una sensació de festa contínua, també es va assolir una crisi del model de creixement industrial valencià que impedia al País competir amb altres territoris arrossegant el benestar de totes i tots. Als anys 2000, la caspa i la festa del PP i els seus megalomaníacs esdeveniments, com encertadament cataloga el periodista Rodrigo Terrasa autor del llibre La ciudad de la eufòria, era una «barreja entre Gomorra i Els bingueros» amb personatges com Alfons Rus que prometia que si el votaven, tindrien un Ferrari. I com era normal, la festa desaforada i els dispendis d’aquestos personatges del passat s’acabaren pel fartatge dels valencians i valencianes que veien cansats com els furtaven el seu benestar.
I amb el Botànic, la terra cremada que deixa el PP es comença a abonar, un treball ardu per a revertir tot un model improductiu, també fortament condicionat per llargues dècades de polítiques europees incentivadores del sector serveis en detriment d’altres indústries innovadores i més productives que ha afavorit la desindustrialització de la nostra economia.
Però, les llavors sembrades pel govern del Botànic durant aquestos darrers anys comencen a germinar. Al Parc de Sagunt es comença a veure com apareix de la terra un brot resultat del sement del canvi de paradigma a les institucions que es porta regant amb cura i de manera constant gota a gota amb polítiques d’integritat institucional, de qualitat de la formació i adaptació a les necessitats reals que milloren la inserció professional i amb polítiques fiscals progressives.
La planteta, amb un esplendorós i lluent verd que s’esbrina, ve de la mà de Volkswagen per a establir a Sagunt la factoria més gran que tindrà la multinacional a Espanya i la tercera a Europa alimentada per a cobrir les seues necessitats energètiques amb energia solar. Les xifres en la creació d’ocupació que ja s’han donat a conèixer arriben als 3.000 llocs de treball directes i entre 7.000 i 8.000 llocs indirectes de totes les empreses satèl·lit que germinaran al voltant de la planta de bateries per als automòbils elèctrics. Unes inversions que no sols canviaran l’economia local en els propers anys, sinó que també faran un gran pas en matèria d’electrificació per a la indústria actuant de palanca per a la resta al territori valencià.
Ara, el repte que hem de saber superar és assegurar que aquestes grans inversions i altres que tenen també un suport econòmic de les administracions públiques, especialment des de la Generalitat Valenciana, s’arrelen al territori i la seua vinculació també siga una garantia per a les seues treballadores i treballadors. No hem trencat encara el fenomen de la deslocalització, i és un fenomen indesitjable per a l’economia valenciana que el Botànic ha d’abordar, però la implantació de la gigafactoria de Volkswagen, amb totes les seues dimensions, trenca una dinàmica de pèrdua industrial.
