Sabem que el perill més gran que corren la nostra llengua i la nostra cultura és la invisibilització, que els uniformadors voldrien permanent. La invisibilització ens descoratja, i ens va semant lentament, com un roser sense aigua: no som. Els mitjans de comunicació del poder que ens domina sembla que procuren no parlar dels valencians com a valencians (excepte per a catàstrofes i casos de corrupció), amb una persistència que fa pensar si és deliberada. Complementant aquest silenci, assistim a una persecució lingüística que té per clar objectiu la reducció –o l’anihilació– del valencià en tots els àmbits, des de l’escola a la finestreta del funcionari i al centre de salut. El nostre dret foral ha estat aparcat sense contemplacions; les nostres educades peticions a Madrid d’un sistema tributari menys extractiu –menys colonial– són torejades estil Manolete. La població nouvinguda sovint ni s’assabenta que ací tenim una cultura pròpia, perquè no se’ls facilita gens la integració com a valencians. Tot convergeix a semar-nos lentament, com els horts de tarongers abandonats.
Certament tenim molts motius per al descoratjament. I ja sabem que els polítics no actuaran a favor nostre tret que s’hi vegen forçats pels moviments ciutadans. Aquests moviments han d’existir: signar declaracions de protesta, anar a manifestacions, i altres grans accions ciutadanes és absolutament necessari. Però quan tornes de la mani, què? Què més? Com superar aquell descoratjament quotidià?
Si el propòsit és invisibilitzar-nos, la defensa valenciana ha de ser fer-nos veure. En tots els àmbits; fer-nos veure entre nosaltres, i fer-nos veure davant del món. El que us propose és aportar el màxim de dades de casa nostra a l’espai global que és internet, perquè queden registrades i visibles. Sí: hem de complementar els grans gestos amb tasques diàries de formigueta, perquè el món no s’oblide que existim. I ací és on podem fer moltes coses com a valencians, tant individualment com en grup.
Us anime a participar en iniciatives de cultura i ciència ciutadanes de proveïment participatiu (crowdsourcing), aportant coneixements, recerca o experiències en accés obert. Són activitats que no tenen limitació d’edat. Eres estudiant? Eres jubilat? Igualment pots contribuir a aquests projectes en el temps que dedicaries al videojoc, o a l’infecte programa de televisió en què tots s’escridassen i que et puja la tensió. És més saludable, més productiu, i més gratificant contribuir amb informacions valencianes a projectes de proveïment participatiu. Ací en va només una mostra.
Vols que Siri, Alexa i altres aparells parlen com tu? Col·labora amb el projecte AINA i Common Voice, que necessita voluntaris en línia per a pronunciar el valencià a la manera d’on vius.
Creus que el teu poble, la teua comarca o el teu terme estan representats amb poc de detall a Google Maps? Col·labora, individualment o en grup, amb el projecte cartogràfic participatiu OpenStreetMap. La via geogràfica és important. Cal fer, per exemple, la cartografia dels horts valencians que s’abandonen; no podem consentir que continue invisible aquesta epidèmia que mata el pulmó ecològic valencià i debilita la nostra economia.
Si tens afició al senderisme, segur que ja coneixes el projecte participatiu Wikiloc, que et permet seguir rutes que altres han obert –i també aportar rutes valencianes noves.
T’agradaria saber identificar més plantes? Mentre aprens, per exemple amb l’aplicació mòbil Plant Net, pots anar aportant fàcilment a la base de dades col·lectiva les fotos que fas, amb indicació de la procedència valenciana.
I què em dieu d’aprendre a conéixer els pardalets pel seu cant? L’aplicació mòbil BirdNET, entre moltes altres, t’ho facilita pel mateix sistema: t’identifica el cant que graves, i et permet aportar al col·lectiu global la gravació de les espècies que passen pel País Valencià.
Podria seguir i seguir; açò només era un tast. Siga quina siga la vostra afició, segur que hi ha una iniciativa de proveïment participatiu en què podeu fer la vostra aportació com a valencians.
He deixat per al final el que és la mare de tots els projectes participatius: la Viquipèdia. Quantes vegades l’heu consultada? L’abril passat, la Viquipèdia en català va rebre quaranta-quatre milions de visites; és una de les viquipèdies més consultades del món. No hi ha àmbit de la nostra cultura (llibres, revistes, audiovisuals…) que tinga tanta difusió ni influència com la Viquipèdia. Però segur que alguna vegada, en consultar-la, us ha semblat que faltava ací i allà alguna informació, algun detall. Segur que heu trobat que no hi havia entrada per a aquell monument del vostre poble, o per a aquella persona notable que s’ho mereixia, o per a aquell racó del vostre terme. O per a aquell grup valencià de rock, o aquell dolçainer… Doncs bé: feu-ho vosaltres! La comunitat viquipedista és una de les més parides del món, justament perquè són ben conscients de l’impacte que tenen els seus esforços, i volen créixer. Us acolliran amb els braços oberts, i us aclariran dubtes amb entusiasme. Sumeu-vos-hi. És molt senzill aprendre a editar entrades; ací teniu un grapat de tutorials per a iniciar-vos.
Ens trobem només a l’inici de l’era del proveïment participatiu. Les seues comunitats no pararan de créixer. Trieu el vostre interés i contribuïu a visibilitzar-hi el País Valencià. El treball de formiga també compta, i formar comunitat és una tasca sublim.
Recordeu: quan us fan creure que sou impotents per a canviar la situació valenciana, en realitat us enganyen.
