Emergència climàtica? Segur? On?

Aquesta setmana, el PSPV ha votat en contra dels seus socis del Botànic i al costat del PP i Vox —sembla que a voltes està justificat recolzar-se en l’extrema dreta— per tombar una proposició no de llei que demanava la paralització de l’ampliació del bypass que circumval·la València.

Unides Podem i Compromís, les formacions que presentaven la moció, denuncien que l’obra agreuja les causes del canvi climàtic i que cal apostar pel corredor ferroviari de mercaderies. A aquests arguments, la diputada socialista Sandra Marín va respondre, segons les cròniques parlamentàries, que l’obra compta «amb totes les llicències mediambientals» i que és necessària per augmentar la seguretat davant dels «terribles» embussos i accidents que es produeixen. També va afegir, ATENCIÓ, una pregunta retòrica: «Què fem si la gent no vol anar en altres mitjans de transport o no hi ha alternatives?»

És aquesta darrera pregunta la que exaspera i desanima al mateix temps. Una diputada encarregada de legislar sobre tot tipus d’aspectes de l’organització social preguntant-se què fem «amb la gent que no vol anar en altres mitjans»? I què fem amb la gent que «no vol» deixar de beure encara que haja de conduir? O la gent que «no vol» deixar de fumar en espais tancats? És que la pregunta en si ja suposa un insult a la intel·ligència, no sols de la resta de diputats, sinó de tota la ciutadania, i que resulta il·lustratiu de fins a quin punt se’ls en fot buscar arguments mínimament racionals.

En la manca d’alternatives ja té més raó la diputada Marín. Però és que precisament és la feina del seu govern proveir aquestes alternatives. I és que l’ampliació del bypass no és gratuïta. Estan pressupostats —ja veurem els números finals— 144 milions només per al tram entre el Puig i Paterna. Onze quilòmetres. El que suposa tretze milions per quilòmetre! Jo no en sé molt d’obres públiques, però és evident que aquests diners anirien molt bé a la precària xarxa de Rodalia valenciana. El «pla de xoc» presentat al gener per evitar les cancel·lacions de trens, per exemple, no va vindre acompanyat de cap pressupost. I, per cert, llavors es va prometre que al juny s’acabarien aquestes cancel·lacions. Falta un mes i no sembla que s’haja avançat massa en aquest tema.

Així doncs, ampliem la fotografia. Tenim un Govern al qual no li dol gastar-se 144 milions en ampliar una carretera —de fet són més carreteres i molts més milions— mentre que mai li arriba per dignificar el transport ferroviari i convertir-lo en l’alternativa que, la manca d’aquesta, serveix per justificar l’ampliació de carreteres.

I aquest només és un exemple. N’hi ha més: ampliació del Port, subvenció de vols Castelló-Madrid, ajudes a la indústria automobilística... I no n’hi ha prou a dir que «també hi ha inversions en plaques solars». No n’hi ha prou perquè no és cert. Els pressupostos són limitats i cada euro destinat a una obra que ràpidament quedarà obsoleta per l’esgotament dels combustibles fòssils i la imprescindible descarbonització, és un euro que no s’haurà dedicat a infraestructures imprescindibles per a la transició ecològica i l’adaptació a l’escalfament global.

És llavors quan et deixen sense arguments davant dels negacionistes climàtics. Emergència climàtica? Segur? On?

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.