L’11 de maig de 2002 va tindre lloc el congrés constituent de la Intersindical Valenciana. Aquell dia va nàixer una confederació sindical després d’anys de treball unitari entre el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Administració (STA), la Plataforma Unitària de Treballadores i Treballadors (PUT) i la Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià. Aquesta darrera integrava l’STEPV (educació), l’STAPV (administració pública) i l’STSPV (sanitat). L’acte es va fer a l’emblemàtic IES Benlliure de València amb centenars de delegades i delegats i de persones convidades que representaven una bona part de la societat valenciana.
Els tres sindicats que van decidir apostar per constituir la Intersindical Valenciana tenien una llarga trajectòria sindical. Uns, des del moviment assembleari de professorat durant la transició amb incorporacions de diversos sectors de la funció pública valenciana; altres, de les lluites obreres a empreses com la Ford d’Almussafes o amb una trajectòria profundament participativa i reivindicativa en les administracions locals. Tots tres procedien de diverses tradicions i cultures sindicals però van acordar que calia construir una alternativa al sindicalisme institucional des de posicions de classe, valencianes, assembleàries, autònomes, plurals i democràtiques ací a casa nostra. Una confederació sindical que veia la llum aquell mes de maig de 2002 per construir un sindicalisme participatiu i representatiu del conjunt de les treballadores i treballadors valencians.
La Intersindical Valenciana no partia des de zero, l’experiència i la representativitat dels sindicats que hi van participar en aquell congrés n’era un bon punt de partida per continuar el camí. Ara, vint anys després, són 11 els sindicats que hi formen part, més de 23000 persones afiliades, 704 delegades i delegats sindicals i diverses estructures sindicals les que la conformen. Aquella confederació sindical ha anat creixent, constituint noves seccions sindicals, incorporant persones, col·lectius i sindicats i, sobretot, el més important, més enllà dels rànquings sindicals, fent feina, des de baix, des de la base, de manera participativa, horitzontal i democràtica, per defensar els interessos de la classe treballadora.
Ara, al 2022, el creixement és continu, especialment al sector privat, amb noves estructures comarcals com la de la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel – Requena i la Vall d’Aiora, les noves seccions sindicals al transport, el metall, l’alimentació, els mitjans de comunicació, la neteja, el comerç o el repartiment de mercaderies, però també a les administracions i empreses públiques. Una transformació interna i externa que és la conseqüència del treball ben fet.
El VI Congrés, celebrat a Alboraia (l’Horta), al mes de novembre de 2021, sota el lema «La nostra veu, la nostra força», va evidenciar la força i la veu que té la Intersindical Valenciana. Nombroses organitzacions sindicals d’arreu del món hi van participar, també d’organitzacions socials, sindicals i polítiques valencianes. Els debats van ser molt enriquidors i inclusius, posant les bases per al treball dels propers anys i per garantir una bona defensa de la classe treballadora i del nostre País i, també, per al creixement del projecte sindical. A més, hi va haver una gran renovació ordenada dels òrgans sindicals.
Més de 20 anys de defensa de les treballadores i treballadors, de la gent més desafavorida, dels drets de les dones, de la gent jove, del precariat, de les pensionistes i jubilades, de la gent nouvinguda al nostre país, a la seua casa, i del col·lectiu LGTBI; de la defensa del territori, del valencià, dels drets socials, laborals, econòmics i nacionals, de la pau per resoldre els conflictes al món i de la cooperació i la solidaritat internacionalista.
Més de 20 anys de la pràctica d’un sindicalisme unitari, feminista, ecologista, confederal, assembleari, democràtic, participatiu, combatiu, sociopolític, autònom dels partits polítics, patronal i administracions, autofinançat per les quotes de les persones afiliades, valencià i de classe. Ser un sindicat de classe es demostra en l’acció sindical de cada dia, apostant per un sindicalisme transformador, radical en la defensa dels drets de la classe treballadora i del conjunt de la població, antagònic amb aquells que fan del diàleg social una finalitat en ella mateixa. La situació laboral en aquells territoris on existeix una majoria sindical combativa i transformadora és millor que la que tenim al País Valencià. Un dels motius és la pràctica d’un sindicalisme que ha acompanyat, durant dècades, la política patronal i del govern de torn amb les anomenades meses de diàleg social, abans PAVACE o AVEF, que no han servit ni per millorar les condicions laborals ni salarials, ni la qualitat de l’ocupació, ni les pensions que tenim a casa nostra. Només cal veure els indicadors i els estudis per fer les comparacions oportunes entre els territoris on es practica un sindicalisme de concertació i un sindicalisme combatiu. La Llei de participació institucional aprovada per les Corts Valencianes fa dues legislatures és un exemple d’una mala praxi sindical i patronal, però també política. Una Llei que sembla que es vol replicar per part del govern espanyol i que en cap cas és una llei de participació institucional sinó de finançament sindical i patronal.
Celebrem més de 20 anys de la construcció d’un sindicalisme fet per dones i homes compromesos amb la lluita sindical, des de fa dècades. Homes i dones lluitadores com el Pep Tur o l’Oreto Isona, com tants altres que ja ho hi són amb nosaltres, que van dedicar moltes hores a posar en marxa aquesta iniciativa sindical. Un treball col·lectiu, cooperatiu, horitzontal (en què he tingut l’honor i la sort d’haver participat des de fa anys), de molta gent, de moltes generacions, de totes les comarques valencianes i de nombrosos sectors del món laboral per millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors. Una feina als centres de treball, als barris, als pobles i a les comarques, en entendre que la lluita per l’emancipació de la classe treballadora és inseparable de la lluita sociopolítica que abasta tots els àmbits de la nostra vida, com el dret a l’habitatge digne i assequible o la defensa del territori i del futur del planeta. Una feina en què totes i tots som necessaris i en la qual tu també ho eres.
20 anys després de la seua constitució, Intersindical Valenciana encara amb valentia, força, determinació i il·lusió els reptes del sindicalisme del segle XXI per construir eixa alternativa sindical necessària per a les treballadores i treballadors i per avançar envers una societat més lliure, més justa i més igualitària.
