Un miracle ocorregué el cap d’any de 2020 que, amb tant de virus, ningú no recorda. Caigué l’impost revolucionari d’una autopista amortitzada. La broma estava fent-se massa llarga i ens varen concedir eixa gràcia. Però allò que et donen per un costat t’ho furtaren per l’altre!
De tots els exemples de furts evidents (des del Castor a la Monarquia, passant per la despesa militar) hui cal destacar les subvencions i les agressions als mitjans de comunicació.
Els pagaments directes o indirectes que reben molts mitjans funcionen com una simbiosi d’interessos en qué governs i empreses compren missatges a canvi de faena indigna. Moltes de les persones que hi participen saben que tot eixe negoci és una manipulació constant de la «realitat», però… tots volem cobrar a final de mes.
Anar a la contra de la corrent del poder és un esport de risc que pocs estan dispostos a practicar més enllà d’una breu prova de força. La lluita per a intentar mantenir la independència, la coherència, la pluralitat… és eterna i desigual. Les conviccions han de ser ben fermes per a no tirar-ho tot a rodar!
Eixes són les dos cares d’una «mateixa» faena. La fàcil, a favor de corrent. La difícil, llaurant un bancal ple de pedres. Els primers es mossegaran la llengua tots els dies, els segons tenen la llengua quasi morta.
A voltes el poder té por d’algun mitjà menut i agredeix, de manera preventiva, l’embrió d’allò que considera un perill futur. Volen furtar-nos la nostra veu!
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
