(Experiment amb oposicions i comparacions)
“I thought I knew just who I was
And what I’d do but I was wrong
One minutе you’re here
Nеxt minute you’re gone”
Bruce Springsteen
Dedicat als que es dediquen a les vinyes i al vi
Segona part
Van recollir la maleta. Com que no pesava gaire, l’hauria pogut portar ella. Tanmateix, el marit, calb amb només pèl al darrere a seixanta-dos anys, sis més que ella, no hauria suportat deixar-li-la dur ni tan sols fins al vehicle. Obrint la porta del Toyota Land Cruiser li digué:
— Posa una tovallola al seient per a no embrutar-te.
Va preferir el Toyota, molt fiable per anar per camins, tan asfaltats com no. Cap defecte, simple preferència per un vehicle que es projectava en ell de forma diària, com hui per anar a l’aeroport, i sobretot per anar als camps en què no s’acabava la vida. Una nit amb l’oratge en calma. A diferència de si hi havia tempesta quan li tocava patir per les pedregades de la segona quinzena d’agost. Ella no es va estranyar gens que no anés a buscar-la amb el Mercedes. Només el feia servir per a anar a dinars amb familiars, amb empresaris o sopars en què els bodeguers celebraven actes referits a les collites.
Van mantenir les distàncies durant el trajecte, amb un diàleg convencional. No s’haurien escoltat gaire en eixos moments, cansats encara que per motius diferents: vés saber que havia estat fent ell. No cal dir que ella mai no se l’hauria imaginat malalt, ni se li hauria ocorregut pensar que patira qualsevol espant per la salut d’ell. Que sabera, gaudia de bons colors de cara. Qui sap si s’havia acostumat a ells com a signe d’eixa bona salut, tret d’un dolor suportable en un genoll a causa del menisc.
Ja a la casa, ella va anar al bany i mentre s’omplia la banyera es va despullar, es va girar de cara al mirall i es va agradar: encara estava per donar guerra. Va agafar i va aixecar una teta a cada mà. Es va recolzar sobre un costat de la banyera, va passar els dits i el palmell d’una mà pel sexe, es va sentir bé. Després, tot i que el marit estava molt ocupat en els camps de vinya i acabava molt cansat, es va aturar a pensar quantes dones es podria haver tirat ell en l’absència. No sé per què hi pense quan, per bé que qui sap, sé de sobres que no és d’aquest tipus d’homes, es va censurar. Quan va acabar el bany, es va vestir i va eixir a sopar.
Ben prompte va saber que, segons s’assegurava a la casa gran, la verema estava sent excel·lent. El marit no només li ho va confirmar sinó que li féu saber que havia signat un acord per a la venda de moltes ampolles de vi.
Continuarà…
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
