Diari La Veu del País Valencià
Els balcons amb estenedors 2 (experiment fent parlar éssers inanimats)

Segona part

Com també animals i objectes, els estenedors exigeixen que se’ls respecte i demanen millorar la relació.

— D’acord, però no ens hem de deixar acoquinar. Fora bo per defensar-nos crear una associació, com un sindicat de balcons amb cordes per a la roba. Jo tinc més sort. Hui m’han posat una camisa de seda, una brusa, calçotets i tangues. Els amos vesteixen a la moda, sabeu?

Les agressions del treball i les erosions del temps els afecten la pell de les cordes, que es fa rugosa i sense brillantor. Als estenedors els agradaria estar embolcallats i endolcits per les mestresses. Quina sort tenen els cables definits de la llum sobre els que es posen les patetes de les orendelles en vindre la caloreta; damunt els estenedors es posen els teuladins que, de bon matí, piulen com bojos i, a voltes, fan les necessitats; és clar que pitjor seria amb els estornells. I encara com no venen les gavines que pugen del riu: uf, quin fàstic amb el bec de remenejar brutícies. A part de brutes fan uns crits que ensordeixen. Sols els agrada d’elles les línies de delineant que tracen en el cel si volen en grup. Els estenedors no atrauen en comparació a altres coses com ara un mòbil o un televisor que sempre són autèntics depredadors atrapant noves preses. Ací estan els estenedors amb les cordes lligades a baranes de balcons, pitjor els que els lliguen en safaretjos o en cordes entre finestra i finestra. I tothora, sense queixar-se. Ja va sent hora de canviar l’estat de les coses.

— I que podem fer nosaltres? Jo també he passat fred. Xicon, per bé que no és just, que hi farem, més que aguantar-nos! Els estenedors dels balcons dels habitatges vivim a sol i serena. Envege els que els estenen la roba de nit —diu el del balcó amb la bossa de roba prou plena.

— Escolta, tu vas de mal borràs. No t’adones que s’han excedit, amb tu? En quatre dies tindràs les cordes que et faran panxa —pregunta el de l’armari de sabates i una bicicleta de xiquets.

— I això? Per què? —pregunta el del balcó amb la bossa de roba prou plena.

Continuarà…

Primera part d'”Els balcons amb estenedors (experiment fent parlar éssers inanimats)”

Comparteix

Icona de pantalla completa