Hi ha una expressió (entre altres), que odio, i és la de línies vermelles. Quan hom parla de línies vermelles realment està parlant bé d’allò que se saltarà segur, o bé d’allò que queda tan lluny que no entra en negociació.
Per seguir l’argumentació que vos propose, cal que recordeu que a l’estat espanyol, avui hi ha un govern en minoria (155 de 350 diputats, o el que és el mateix, el 44% de la cambra).
A l’Estat, Esquerra ha trencat una línia vermella per l’independentisme: donar el Govern als que van fer possible la repressió. De cara a les properes eleccions catalanes, tothom veu únicament dos escenaris: un nou govern amb el suport dels 3 partits independentistes, la qual cosa ja s’ha vist que és del tot inoperant en termes de governabilitat, car l’Estat continua amb el seu embat totalitari judicial. O bé un tripartit entre ERC, PSC i Comuns. Quan els que són els teus enèmics naturals lloen una estratègia, cal ficar-la al glaçador, perquè segur que hi ha alguna cosa amagada. I més quan tant ERC com PSC diuen que no, que de cap manera pactaran. La seva credibilitat és nul·la.
De fet és una situació absurda, posar-hi els botxins al govern de la Generalitat és més que una rendició, és una estupidesa i no crec que hi haja cap antecedent mundial que expliqui un fet tan absurd com eixe. Però, si ens oblidem de les línies vermelles, hi ha una possibilitat, segons les darreres enquestes, ben interessant: un tripartit d’ERC, Comuns i CUP, amb l’abstenció de JxCat o del PSC. Segons qui s’abstingués, seria bonic veure votar JxCat junt amb PP, Cs i Vox, o el PSC, junt amb PP, Cs i Vox. Tot i que se’m fa molt més real aquesta darrera possibilitat.
Aquesta possibilitat cobra més força encara després de les enquestes publicades recentment per diversos mitjans, que donen 54 escons de 135 (un 40% de la cambra) a la suma ERC, Comuns i CUP davant els 52 escons del bloc espanyolista del 155 (PCS, PP-Cs i VOX). En aquest escenari, què farien els hipotètics 29 diputats i diputades de JxCat?
Hi hauria un Govern minoritari. Sí, cap problema, també ho és el d’Espanya i ningú s’esquinça les vestidures.
Aquest Govern tindria algunes virtuts, podria donar una empenta i gran al tema social i també al del dret a decidir, tot fent servir allò que s’anomena la geometria variable. Però, a més a més, seria un enorme contrapoder envers Espanya, i un Govern a la Generalitat catalana veritablement d’esquerres, republicà, i transformador podria ser un revulsiu a l’actual Règim del 78.
No veig un altre camí per a JxCat en aquest escenari que l’abstenció, justificada per fer camí cap a la independència, i que permet fer valdre el vot de la majoria d’esquerres, que tot comptant el PSC arriba a 81 escons davant els 54 del centre dretà (JxCat, Cs, PP) i l’extrema dreta. Les majories per a fer polítiques sobiranistes serien molt sòlides (84), així com les polítiques socials: 73.
Aquest somni no es farà realitat, tot i que trobe que és l’única solució realment eficaç dintre l’actual panorama polític. És bona idea posar el PSC al Govern de la Generalitat o és millor seguir en la paràlisis a còpia de les picabaralles entre JxCat i ERC? Cal trencar les línies vermelles si es vol avançar. Però les veritables línies vermelles, aquelles que ningú reconeix. Per exemple, estan els Comuns disposats a deixar de ser la crossa de l’espanyolisme? Està la CUP disposada a trencar la seva confortable rebel·lia? Està JxCat disposada a deixar de banda els interessos de classe? Està ERC disposada a reconèixer altres interlocutors en l’esquerra?
Crec que totes les respostes són no, no, no i no. I així anirem a un trist tripartit obedient al PSOE, o a un no menys trist i inoperant tripartit independentista. I el fet central, el que hauria d’unir tots els progressistes i sobiranistes, que és doblegar el Règim del 78, continuarà lluny i el règim ben viu.
Per anant acabant, aquest plantejament no està massa lluny de l’expressat per l’actual vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonés, on de forma explícita crida a l’espai dels Comuns i la CUP a sumar-se a una estratègia conjunta. I quina millor forma d’anar establint aquest espai que des del Govern de la Generalitat?
