Amb el lema de Por el Imperio hacia Dios, ens adoctrinaven quan governava Franco, que va arribar al poder després d’un cop d’estat fallit contra la II República, la subsegüent Guerra Civil i les horroroses represàlies que hi van triomfar. Llavors, fent cas unànime de la frase falangista-franquista, nostàlgics d’un desig impertèrrit de seguir tenint un imperi des de 1492, que encara perdura, popularitzaren fins a les sopes: «Una, Grande y Libre», perquè s’havien perdut les últimes colònies davant d’aquell que després anomenarien «amic americà» el 1898.
Poc després, bona part dels principals estats europeus, a la Conferència d’Algesires, el 1906, s’assignaren territoris africans, i a Espanya i França els pertocà repartir-se el Marroc. I clar, els nacionalistes espanyols es fregaren les mans perquè amb part d’eixe territori, afegint-hi les «colònies peninsulars i les Illes», es donaren per satisfets. Ja tenien el seu imperiet anhelat per fer boca, el manteniment del qual els va costar sang, suor i llàgrimes, perquè Espanya era llavors quasi un desert econòmic i cultural, ple d’analfabets, que per atendre’l costaren així mateix, als pobres com les rates, nombrosíssimes vides del jovent i llàgrimes als seus mares i pares.
D’altra banda, ¿qui s’atreviria, a anar contra l’amic americà i la seua doctrina Monroe «d’Amèrica per als americans», si ací mateix, degut a la visita del president Eisenhover (1953), s’havien signat els tractats pels quals «envaïen pacíficament» els territoris de l’Estat espanyol amb quatre bases militars, i fins i tot ens portaren formatge i llet en pols per als més menuts de l’època, i els deixaven sobrevolar l’espai aeri estatal amb avions carregats de bombes atòmiques? Ningú com sabem, atès que ara mateix encara romanen ací, per a la defensa d’Occident davant els seus enemics, fent allò que creuen convenient, havent-los autoritzat recentment més unitats navals (que s’eternitzaran com les que hi ha) en la Base Naval conjunta de Rota (Cadis).
Tot ve al cas perquè el conseller d’Educació José Antonio Rovira, recentment davant l’inici de curs 2023/24, qualificat pels sindicats i entesos de caòtic, manifesta davant dels mitjans de comunicació que els principals objectius del seu departament són «treure la ideologia de les aules i recuperar la llibertat», és a dir, ves per on els mateixos que els meus, veient allò que al llarg de la història han fet i segueixen fent, i treure els colpistes de Franco de l’ensenyament, perquè en definitiva la seua llibertat és fer allò irrenunciable d’imposar-se al preu que fos, a costa de les seues colònies, i encara més, en aquesta fallida autonomia des de 1707, xuclant d’ella a la manera del vampir, i deixar-la tremolant, i tanmateix davant de «l’amic americà» continuen abaixant-se els pantalons, almenys des de 1898. Una covardia com la copa d’un pi.
En José Antonio Rovira, que ha manifestat també que per escometre la reforma i donar la «seua llibertat» veurà si modifica la llei del plurilingüisme, sap de sobres que endemés d’ella, hauria de passar per damunt de la recent promulga ley Celaa, que parla sobre ella, i tant ell com el seu partit són obligats, per vigent, a acomplir-la, atès que el PP, manifesten, és un partit d’estat. Però nosaltres sabem per experiència alguna cosa sobre els propòsits, ja que una cosa és dir que faran tocant fanfàrries, i una altra són els fets, és a dir, complir allò que es diu. També el senyor Rovira, en lloc de tirar balons fora arran del caos palès en l’entrada del curs escolar 2023-2024, s’hauria de mirar el melic respecte de la seua responsabilitat i la del seu departament, per la manera de procedir i els seus perniciosos efectes.
Un fet d’importància que encara roman sense resoldre’s és el desgavell de l’inici del curs escolar 2023/2024 per errors en designació de vacants del professorat, al qual s’ha afegit el del transport escolar de diverses comarques, que hi contenen alumnes discapacitats en diversos graus, els quals no han pogut incorporar-se a les aules, per un i altres motius.
El senyor Rovira, per altra banda, en declaracions efectuades al respecte ha deixat palès que ha hagut fins ara adoctrinament a les aules per part de professors i professores, una descreença com el Micalet de la Seu. Hauria de fer allò que li diu STEPV, el principal sindicat de l’ensenyament, és a dir RETIRAR LES ACUSACIONS D’ADOCTRINAMENT. El conseller d’Educació alhora hauria de fer el descàrrec endemés, en valencià, ja que com ben bé sap està obligat a fer-ho, no només en castellà, sinó en l’altra llengua oficial i estatuària, al mateix temps d’exhortar a propis i estranys, a usar-la. I si ell no la sap, que vaja a l’escola a aprendre-la.
Al mateix temps, el senyor conseller Rovira hauria de donar explicacions a tothom del que l’exhorta l’STEPV, ja que el sindicat ha presentat també un recurs, atès que han modificat els horaris de Secundària, esquilant les condicions laborals dels professors sense l’obligada convocatòria de la Taula Sectorial. Així que, senyors i senyores liberals «llibertins», compte, els procediments i les lleis són i estan per acomplir-se. Deixen de dir què faran i facen allò que pertoca d’acord amb la LLEI. Com deia el pare Vicent Micó de Turballos, que segurament estarà veient-los des del seu lloc a la Glòria: FETS, FETS I FETS.
Un fet, del qual sembla que el PP de la Comunitat de Veïns no vol saber-ne res, és que l’exalcalde de Xiva José Manuel Haro del Partit Popular, per tal de lliurar-se de la presó (el Fiscal en demanava cinc anys per saqueig de l’empresa pública municipal SUMA CHIVA, SA) ha aplegat recentment a un acord amb la fiscalia i ha ingressat 105.084 euros juntament amb l’exgerent de la mateixa Pascual Navarro. Però clar, adduiran que això són coses del passat, ja que descobert el frau, Jose M. Haro va dimitir aquell any llunyà de 2015. Cal dir que en les eleccions municipals recents de 2023, en Xiva han triat Amparo Fort Sanchez, del Partir Popular. Diu la dita castellana, que a quien San Pedro se la dé, San Pedro se la bendiga. Mareeee!!!
Vos deixe amb MARC GRANELL i el seu poema «RAÓ D’ESTAT», inclòs al llibre editat per la Institució Alfons el Magnànim, el qual em pareix adient a algunes coses dites al present article:
MOU LA GUERRA L’ODI I L’INTERÈS. LA RAÓ D’ESTAT DE QUI PROCLAMA QUE LA RAÓ ES UNA I L’ESTAT ÉS ELL. FETA ENGANY, VESSA PRIMER LA PARAULA. LA SANG DEL POBLE VESSA DESPRÉS.