El PSOE es va fundar el 1879 i no va aconseguir un escó fins al 1910 (el sistema de la Restauració impedia arribar al poder a les forces contràries al règim, com en l’actualitat). Ara ha perdut feus històrics com Extremadura, junt amb el País Valencià, Aragó i les Illes Balears. A més, només va aconseguir governar Galícia, Catalunya i el País Basc gràcies al BNG i els nacionalistes de dretes, respectivament (actualment, BNG i EH Bildu tenen els millors resultats de la seua història).
Esquerra Unida, al llarg de 40 anys, no ha aconseguit bons resultats en l’àmbit autonòmic i nacional; i actualment ha perdut la representació autonòmica al País Valencià, Balears, Canàries, Castilla i Lleó, i no ha aconseguit representació a Castilla-la-Manxa (tampoc té representació a Galícia, Ceuta i Melilla).
Compromís només té 1 escó al Congrés (Pacma va traure més vots que ell), enfront dels 6 que va tindre quan es va presentar amb Podemos. A més, ara s’ha deixat centenars de milers de vots, perdent l’Ajuntament de València i la Generalitat. També ha perdut força en l’àmbit municipal i en algunes localitats ni tan sols ha aconseguit representació o no en té des de fa més de 10 anys, com Xàtiva i Barxeta, respectivament.
Más País té només 2 escons al Congrés i no sols continuen a l’oposició a l’Ajuntament de Madrid i a l’Assemblea, sinó que el PP ha guanyat amb majoria absoluta en aquestes dues institucions. Però Más País celebra ser el líder de l’oposició, que és com celebrar que has sigut el partit menys perdedor.
Per altra part, tenim altres partits que formen part de Sumar com la Chunta, que ha perdut 8000 vots i a les generals només en va obtenir 23.000(en coalició amb MP); Projecte Drago només ha aconseguit 27.000 vots; Coalició per Melilla (condemnat per comprar vots) ha mantingut la representació però el PP ha guanyat amb majoria absoluta; i només MCyD ha millorat el seu resultat, però el PP podrà governar amb el PSOE o amb Vox.
Sabeu què tenen en comú tots aquests partits? Que, malgrat els seus pèssims resultats, tant en el passat com ara, cap mitjà de comunicació ha demanat que els seus dirigents dimitisquen; ni ha qüestionat que MP/Compromís vulguen que les candidatures de Sumar als seus territoris porten el seu nom i que les encapçalen únicament els seus membres, excloent-hi específicament a Podemos;ni mai cap membre d’eixos partits s’ha plantejat la seua dissolució.
MP/Compromís defenen que són les forces majoritàries a l’esquerra del PSOE als seus territoris, però ací parlen d’unes eleccions generals, en les quals UP va aconseguir 3,1 milions de vots enfront dels 500.000 que van traure ells; i, si seguint eixe raonament, a Catalunya, Euskal-Herria i Galicía els independentistes d’esquerres haurien de liderar les candidatures. Ah, no. Que segons Yolanda Díaz, ells fan politiqueig i soroll. L’eufemisme de «no vull pactar amb republicans sobiranistes d’esquerres que denuncien constantment la monarquia bananera espanyola i els incompliments del meu amic Pedro Sànchez, que ja en tinc prou amb els rojos de Podemos».
En canvi, a qui demanen autocrítica i dimissions és a Podemos, a qui RTVE li va donar menys d’1% de l’espai publicitari, qüestió que va ser denunciada fins i tot pel conseller de RTVE Roberto Lakidain; amb qui MP i Compromís no van voler ni asseure’s a negociar una coalició; amb Pilar Lima vetada dels debats i va patir burles al programa fatxa El Hormiguero; amb els poders mediàtics i diversos jutges mentint i atacant a Podemos durant anys (el govern de Rajoy va crear proves falses contra ells), etc. Ja m’agradaria veure com estarien MP i Compromís si hagueren patit el mateix. Però a ells els entrevisten constantment al programa de Ferreras.
Per tant, per una banda, s’utilitza una doble vara de mesura per a analitzar els resultats del 28M i exigir responsabilitats polítiques segons si ets Podemos o l’esquerra somriures i la dreta; i, per altra banda, s’exigeix que, en nom de la unitat, Podemos es dissolgadins de Sumar (en el cas del País Valencià, sota la marca de Compromís) pels seus mals resultats, encara que els altres tampoc tenen bons resultats. I fins ara, Compromís i MP només han parlat de llocs a les llistes. Després diuen que Podemos és l’orgullós i l’interessat pels seients.
Seguint eixe raonament, EU hauria d’haver-se dissolt fa anys dins del PSOE i EUPV dins de Compromís. El raonament és que quan tingues un mal resultat electoral, en lloc de continuar lluitant pels teus ideals i la teua identitat, t’entregues a un altre partit (en aquest cas no té ni programa ni estatuts ni sabem com es finança), pensant només a tindre un bon resultat electoral; i ara amb l’excusa de frenar a PP i Vox, que és també la consigna del PSOE per a atraure el vot útil. Per a votar a un PSOE 2.0, ja tenim l’original; o directament, que Sumar vaja en coalició amb el PSOE i que es dissolguen EU, Compromís, MP, la Chunta, etc.
A més, volen apartar a líders de Podemos com Irene Montero perquè, segons alguns, resten per la «polèmica» amb la Llei del només sí és sí. Primer, no hi ha cap polèmica sinó un PSOE i una esquerra de somriures covards davant els poders mediàtics i judicials que operen contra qualsevol política feminista (més encara si la fa Podemos); i, segon, Montero ha sigut una de les principals figures en defensa del feminisme i de les persones trans, ha patit (junt amb Iglesias) l’assetjament de fatxes anormals a la porta de sa casa durant un any i les seues polítiques han rebut el suport d’organismes internacionals. Si a això li afegeixes que volen ficar a les llistes a persones «independents», suposadament apolítiques (en un moment que és més necessari que mai la lluita ideològica) però que hauran passat el filtre de Yolanda, quin paper li queda a Podemos dins de Sumar? Ser el pagafantas i dir sí a tot perquè si la cosa ix bé, totes les felicitacions siguen per a Yolanda i companyia; i si ix mal, totes les culpes siguen per a Podemos?
Com a conclusió, a Podemos li resulta més negatiu unir-se a Sumar que anar pel seu compte o en coalició amb els independentistes d’esquerres. De fet, el seu equip negociador ha dit que l’esborrany de l’acord amb Sumar resulta humiliant. En la meua opinió, EU està firmant la seua dissolució de facto i sent prou incoherent, ja que el 2016 va ser molt exigent amb Podemos per a acceptar la coalició, malgrat que només tenia 2 escons. Ara, l’ha consumit la por i la desesperació. Hauria de recordar les paraules de Julio Anguita: «Programa, programa, programa».La unitat per la unitat no serveix per a res.
La bona notícia és que Podemos s’està lliurant de totes les rates, ha demostrat ser l’única força de l’esquerra espanyola honesta i amb personalitat, i a partir del 23J tindrà 4 anys per davant per a aprofundir una aliança electoral republicana amb ERC, Bildu, BNG, la CUP, els xicotets partits d’esquerres, regionalistes, municipalistes, etc., que podria realment il·lusionar els abstencionistes. Al País Valencià, seria una coalició Podem-ERPV, l’única coalició realment valencianista, republicana i d’esquerres, amb gent lleial a un projecte.
Per cert, algú ha vist que eixos partits tan demòcrates que volen anar amb Sumar consulten els seus militants si estan d’acord, com ha exigit Bloc i País? Tenen por que diguen que no?
