El Sr. Pablo Iglesias s’ha molestat perquè el Sr. Joan Baldoví ha reclamat per a Compromís la capçalera de les llistes en un possible pacte preelectoral amb Sumar i l’ha acusat de posar pals a les rodes d’aquest pacte. Potser pensa que algú dels seus hauria d’ocupar aqueixos llocs, ja que representen un partit de tot l’estat i no un d’una perifèria menystenible. Després blasma l’esquerra del PSOE si no és capaç d’anar unida a les properes eleccions generals, i ho fa sense mirar-se a l’espill per vore si, de cas, no és ell qui posa els pals a les rodes.
Durant els seus primers anys Podemos declarà, amb la boca gran, el que Esquerra Unida ja deia amb la boca petita: la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol. Gràcies! Però tot seguit es contradeia muntant sucursals en les diverses nacionalitats de l’estat. Si ja hi havia partits de la mateixa ideologia que defensaven les mateixes propostes a cada nacionalitat, per què muntar-ne un de nou que competiria pels mateixos vots?, per què no reconèixer-los com a partits homòlegs i arribar a acords postelectorals amb ells?
Aquesta contradicció és la mateixa que durant molt anys practicà la URSS, que nominalment era una unió de nacions amb estats sobirans, però que el PCUS, com a partit únic, convertí en un imperi molt centralitzat, amb el resultat que tots coneixem: quan pogueren totes aquelles nacions s’independitzaren.
S’ha quedat curt Sr. Baldoví, no sols la capçalera de les tres circumscripcions i Compromís al nom de la coalició sinó, a més, ha de demanar suficients candidats propis als llocs d’eixida per a poder formar un grup parlamentari valencià al Congrés. Recordem que en l’anterior acord de les mateixes característiques figurava aquest punt, però que no es va poder realitzar perquè no sols Podemos no va voler prestar un diputat per a constituir-lo, sinó que una diputada, que anava com a independent, tampoc va voler sumar-se al grup, però sí que ho va fer al de Podemos, mostrant així que realment era una tapada que havien colat com a independent. Un grup parlamentari valencià pot ser l’incentiu que faça votar molts valencianistes que no vorien bé compartir llista amb alguns representants de l’esquerra jacobina espanyola, i això també li anirà bé a la resta dels membres de les candidatures.
Afortunadament tota l’esquerra espanyola no patix la contradicció de què parlem. Íñigo Errejón no ha volgut presentar Más País en les circumscripcions valencianes, però ha votat moltes voltes al Congrés el mateix que Compromís. Yolanda Díaz ha proposat unes primàries per evitar el «dedazo», però no hi ha temps i a més són innecessàries. Acabem de tindre unes eleccions que són molt millor que les primàries, puix compten vot reals, no sols els dels simpatitzants. El més racional i equitatiu és repartir els lloc a les candidatures segons els recents vots a les autonòmiques dels partits que formen la coalició, per un sistema proporcional. A més en tindre clar el sistema d’assignació dels llocs de les llistes es podria obrir la coalició a altres partits de l’esquerra alternativa valenciana. Els de Més Compromís ja saben com fer-ho, ja que en octubre de 2014 algú, a proposta del BES, els ho va explicar per escrit.
