Sorprés i perplex. Així és com m’he quedat quan he sabut que l’Ajuntament d’Alacant no va organitzar el passat dijous cap acte oficial de record en commemoració del 85é aniversari dels bombardejos del Mercat Central de la nostra ciutat per part de 9 avions italians que hi descarregaren 90 bombes i que mataren més de 300 persones i en feriren vora un miler que havien acudit allí, aquell matí primaveral, a aconseguir sardines fresques i carxofes del Baix Segura. Els alacantins i les alacantines que hi van perdre la vida i que resultaren lesionats/des, i els/les descendents, mereixien un respecte i un homenatge en una data tan assenyalada, i la resta de la ciutadania també.
Cal dir que tan sols un grapat de persones i alguns polítics de partits d’esquerres van depositar unes flors en el memorial que hi ha a l’entrada del mercat davant la indiferència d’una majoria que hi entrava a comprar cebes o n’eixia amb lluç. I per a més inri, al costat del monument rememoratiu, hi havia uns cartells electorals de la Falange, els mateixos que celebraren aquests indesitjables atacs mortífers quan es produïren. Però, hi insistisc, no hi va haver cap efemèride formal i pública per part de la corporació municipal, que convé remarcar que representa tots els veïns i les veïnes, no solament els seus votants. Fou perquè hi havia eleccions per caure? Trobe que no té res a veure la campanya electoral amb una manifestació de recuperació històrica i democràtica. Això és mesclar ous amb caragols. O va ser per no ferir sensibilitats? I, en aquest cas, de qui, dels criminals sanguinaris?
El 25 de maig de 1938, Franco va ordenar l’atac del mercat d’abastiments en el moment de màxima afluència, cap a les 11.18 h, amb la intenció d’assassinar com més gent millor. Que la placa que hi ha ara a la plaça dedicada a la memòria d’aquesta repugnant incursió informe que Alacant va patir els bombardejos de l’aviació italiana feixista sense cap menció ni al cabdill ni a la dictadura ni al colp d’Estat és, al meu parer, un insult. Com si la guerra fora entre l’Espanya republicana del moment i Itàlia! És molt greu que sobre una massacre tan aborronadora, molt més atroç i sagnant en nombre de morts que la de Gernika, s’haja imposat fins ara un silenci esgotador i que ni tan sols l’esmentat rètol faça al·lusió a qui va orquestrar aquesta matança, el Generalísimo, els seus acòlits i tot el seu règim autoritari. Quina manera de dissimular, fer l’orni i blanquejar la realitat!
Per a acabar-ho d’arreglar, l’any 1947, en plena dictadura franquista, l’alcalde d’Alacant, Manuel Montesinos Gómiz, va col·locar una làpida en el cementeri de la ciutat amb una inscripció que deia: «Que Dios nuestro Señor, siempre misericordioso, haya acogido piadosamente a quienes aquí reposan y perdieron sus vidas por fatal accidente. Dediquemos una oración. 1938». Fortuïtament? Per carambola? Sense voler? Fugir d’estudi i eludir la veritat, quina indignitat i, alhora, quina covardia!
Al remat, em sent totalment decebut amb els dirigents del consistori alacantí. No puc entendre com és possible que, 85 anys després d’uns fets indicibles, l’alcalde i el regidor corresponent no presidiren cap commemoració emotiva d’aquest cruent i tràgic aniversari. Han passat més de huit dècades i encara la dreta no és capaç de retre homenatge a les víctimes d’aquests dantescos estralls i reconéixer públicament que aquella acció de guerra contra la població civil, sobretot dones i xiquets/es, va ser obra d’uns colpistes totalitaris. Vertaderament té un problema de desmemòria històrica, però ací estarem sempre nosaltres per a recordar-li quins van ser els responsables de la destrossa humana al Mercat Central d’Alacant. Aplaudisc, per tant, la presència a la plaça 25 de maig dels representants del Consell i de partits progressistes locals en una data tan significativa, i condemne ferventment l’absència i el silenci còmplice de l’equip de govern municipal. Tot un escàndol, un despropòsit, quina tristesa!
