Si es llegeix aquest article abans de saber els resultats electorals és més fàcil que s’entenga el plaer que estic tenint en escriure’l. Si es fa amb la incògnita ja resolta, pot semblar fins i tot pueril, però llavors, penseu que en divendres, amb els fragors de la campanya electoral disparant les últimes salves, semblava bona idea.
I és que aquesta campanya ha tingut un element inesperat que podria haver-la trastocat del tot fins al punt de ser decisiu, tenint en compte els resultats ajustats que s’auguraven. Es tracta, com ja s’haurà imaginat, de «l’afer Vinicius». L’operació político-mediàtica del Reial Madrid i Florentino Pérez per assolir un objectiu que podem qualificar –almenys els que no som fanàtics absoluts del futbol- com totalment menor (o siga, retirar una targeta roja a un jugador en un moment en què ja s’han decidit totes les competicions de la temporada) pot acabar provocant, com el famós aleteig de les ales de la papallona, que el PP perda les eleccions a l’Ajuntament de València i, qui sap, de retruc a tot el País Valencià.
No repetiré el fets, que ja són perfectament coneguts, però resulta obvi que la piconadora mediàtica madrilenya i madridista –allò que Pep Guardiola va batejar com la «central lletera»- ha aconseguit ferir en allò més íntim l’orgull d’un poble que ja està més que acostumat a ofrenar noves glòries a Espanya.
Que la reforma del finançament no arriba mai? Què hi farem. Que ens fan canviar la llengua per no ofendre els turistes madrilenys? Cal ser educats. Que és més fàcil arribar a Madrid que a Alcoi? Se me’n fot. Però que tanquen el Mestalla i acusen a tots els valencians i valencianistes de provincians racistes? Doncs per ací no passem i l’esperit del Palleter renaix en cada valencià disposat a resistir les opressions centralistes.
Ràpids de reacció
Els qui van saber reaccionar més ràpidament van ser els socialistes. El regidor Borja Sanjuan va ser el primer a plantar cara i desmuntar el relat trampós i mafiós dels mitjans de Madrid, assumint fins i tot el risc de ser acusat de ser «el regidor més racista d’Espanya»; i després Sandra Gómez ha aprofitat el forat i l’ha anat fent més gran.
Després han arribat pràcticament totes les cares conegudes de Compromís, qui són els qui millor es mouen en el discurs anticentralista, encara que potser no sàpiguen tant de futbol. Ha ajudat, com és obvi, que la premsa valenciana, especialment Superdeporte, no s’haja acoquinat, com és habitual en ocasions similars.
I és que la reacció ha sorprès per inusual. Algú recorda com va baixar tothom les orelles a la primera tertúlia de La Sexta o La Ser demanant el cap de Mónica Oltra? Què hauria passat en aquell moment si la reacció haguera estat mínimament similar?
En canvi, a qui tota aquesta polèmica ha agarrat amb el peu canviat i sense discurs ha estat al PP i a Vox. Sense cap ànim de contradir els amos de Madrid però sense voler perdre influència entre un sector tan clau –i a priori fins i tot favorable- com són els seguidors del València CF, les dues formacions de dretes s’han fet fonedisses, quequejant frases buides i amb retard, desapareixent del debat mediàtic central just en la recta final de la campanya electoral.
Tot plegat és una operació mediàtica tan evident i burda que fa vergonya aliena que algú haja pogut caure-hi. Presentar Florentino Pérez com una espècie de Martin Luther King reencarnat i el Santiago Bernabeu com una gran seu dels Black Lives Matters és tan fora de lloc que les veus crítiques no han trigat res a eixir. Com el jugador valencianista Mouctar Diakhaby –víctima d’agressions racistes impunes- que va negar-se a participar en la pantomima de la pancarta antiracista en el partit València – Mallorca. Tampoc és la primera volta que Florentino Pérez manipula la Lliga a favor del Madrid, trepitjant qui faça falta i per qüestions que fàcilment podem considerar trivials. Però pense que el cercle de poder de Madrid ha perdut ja qualsevol contacte amb la realitat si pensaven que a la resta de l’estat la gent es menjaria acríticament la seua versió lisèrgica dels fets.
Però en tot cas, és deliciós pensar que el PP –i Vox- poden quedar fora del govern valencià per culpa de la la seua pròpia artilleria mediàtica. Ni Ferran Torrent hauria imaginat un argument com aquest.
