El pròxim diumenge estem convocades a triar les i els representants institucionals dels pròxims quatre anys. Ara que tanquem la segona legislatura botànica, després de vint anys de foscor sota el govern del PP, i enguany, que també commemorem 40 anys de LUEV i 41 anys d’Estatut, el nostre anhel per als pròxims governs és que apliquen una política lingüística més ambiciosa i amb més fermesa. Ho desenvolupem per parts.
En primer lloc, cal més valencià a l’ensenyament. És una necessitat, i un desig, que s’incremente el percentatge de docència vehiculada en valencià. Per això mateix, la Llei de plurilingüisme necessita ser millorada gràcies a una avaluació i un rigorós seguiment de l’aplicació del model per part de la inspecció educativa, a més d’un augment del cos d'assessorament lingüístic". En aquest sentit, instem a fer servir el treball d’indicadors de les Unitats per l’Educació Multilingüe de les universitats valencianes. La situació del valencià demana un impuls i un tracte preferencial, per això mateix és necessària la retirada del decret d’homologació de títols de valencià, al qual, segons l’enquesta realitzada per l’STEPV, s’oposa més del 60% del professorat de valencià.
Entre altres aspectes, el cos docent necessita més formació en metodologia TILC, així com més sensibilització envers les actituds lingüístiques, per a poder garantir la plena competència lingüística, a més de l’estabilitat del professorat. Cal un millor assessorament, seguiment i acompanyament per part de l’administració. Defensem la incorporació de la figura de coordinació plurilingüe, com les ja existents de Coordinador/a d’Igualtat i Convivència. La formació del professorat s’ha de reforçar ja des de l’etapa universitària, garantint la docència en valencià.
Volem incidir, a més a més, en aspectes com la integració, la vertebració i la participació. Cal eliminar ja l’exempció lingüística perquè es puga assegurar el ple domini del valencià de tot l’alumnat valencià, de nord a sud. Així, les aules d’acollida d’alumnat nouvingut han de fer-les en valencià. Per últim, defensem una major participació de les famílies i els centres en els Plans Lingüístics de Centre (PLC).
Ens cal més ambició, també, perquè la política lingüística no és només tasca de la Conselleria d’Educació. És indispensable la implicació de la resta d’institucions que renoven representants: ajuntaments, diputacions, organismes públics, etc., perquè facen seua una política lingüística més ambiciosa i ferma. En aquest sentit, demanem un avanç més contundent en matèria de drets lingüístics, amb l’aplicació d’un requisit lingüístic de màxims, que no deixe de banda sectors tan importants -i on es produeixen tantes vulneracions- com la sanitat o la justícia, i que garantisca els nostres drets com a valencianoparlants.
Volem la plena normalitat del valencià i, per això mateix, insistim que cal un fort suport als mitjans de comunicació en valencià, tant com la retirada de subvencions a aquells mitjans que promouen l’odi envers la nostra llengua. Reivindiquem mitjans en valencià i els volem tots, sense excuses: exigim la reciprocitat de mitjans de comunicació en llengua pròpia. La defensa del valencià és una lluita compartida amb els territoris que també la parlen i cal oficialitzar la col·laboració en la defensa de la llengua amb la plena incorporació de la Generalitat Valenciana en l’Institut Ramon Llull. Aprofitem també per a reivindicar un front comú per millorar la Llei de l'audiovisual des de la nostra autonomia, ja que ara mateix penalitza i no protegeix la nostra llengua enfront del castellà.
L’oferta cultural en valencià s’ha incrementat els últims anys, especialment en l’àmbit musical. No obstant això, encara és insuficient i l’oferta continua sent mínima respecte a la que es fa en castellà. Volem major promoció de l’oferta cultural i d’oci, que aquesta siga transversal a totes les activitats i que no es concentre únicament al voltant del mes d’octubre. En l’àmbit local, encoratgem tots els consistoris a impulsar una Oficina de Promoció Lingüística que, entre altres accions, organitze programes d’acollida lingüística i cursos en valencià. En aquest sentit, cal garantir que la documentació interna i externa de les administracions públiques siga sempre en valencià.
Deia l’escriptor Sanchis Guarner que «una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlem deixen de parlar-la» i, per això mateix, insistim en la necessitat d’atorgar major prestigi a la llengua fent un major ús en tots els àmbits, també el polític. Destaquem la importància que representants públics la facen servir. A més, instem les i els representants públics a expressar-se habitualment en valencià, igualment quan es fa al Sud o cap a la ciutadania de comarques castellanoparlants.
Sabem que són molts els reptes que encarem i que l’emergència lingüística ens urgeix a actuar ja, sense dilació. Malgrat que s’han donat moltes passes, ara toca avançar encara més: amb més ambició i amb més fermesa. És el moment que la política lingüística siga més contundent i efectiva, de forma transversal a tota l’administració, de l’atenció més immediata a la ciutadania a les instàncies més altes. I perquè tot això siga possible, cal que no ens quedem a casa i que cadascuna de les persones que ens estimem el valencià acudim diumenge a votar. Primer, votem. Després, reclamem de nou.