Finalment el seguiment de la campanya m’ha fet declinar-me per anar a votar, i seguiré les consignes dels partits de l’esquerra espanyola.
Repassem allò que diuen: Per tot el que importa (ens diu Compromís), Vota el que penses (continua el PSOE), amb Valentia (remata Unidas Podemos), per la qual cosa votaré Esquerra Republicana del País Valencià. Perquè tot allò que importa, com ara la justícia social, la sostenibilitat del territori, la dignitat de les persones o la igualtat davant la llei es defensa des de l’esquerra; perquè allò que pense està inclòs en els valors del republicanisme, la pau, la democràcia, el diàleg, l’educació la lluita contra la corrupció, i perquè cal ser valents, de fet molt valents i valentes per alçar-se i dir País Valencià i parlar en valencià, i tenir el valor de dir que som una Nació, que nosaltres no som d’eixe món i que volem romandre dempeus davant l’espanyolisme.
No els pense donar el gust de deixar-me amoïnar pel xantatge permanent del que ve «l’extrema dreta», no ho faré, ells no s’amoïnen pas. Unidas Podemos sap que no entrarà a l’ajuntament de València, però encara i així es presenta, i potser que els vots que traga done la batllia al feixisme. Inclús potser que ni arriben al parlament valencià i llavors tenim garantit el feixisme, però en realitat no els importa.
I jo em demane, si no els importa a ells, per què m’ha d’importar a mi?, que ni soc espanyol ni combregue amb els continus enganys i la falsedat demostrada pel PSOE, i no estic en absolut d’acord amb les renúncies de Compromís, un partit que ha esdevingut la sucursal de Más Madrid? D’Unidas Podemos, mai he esperat res, i menys ara que es troba en descomposició i que sols aspira a mantenir una mínima estructura per a negociar els propers llocs a les llistes del nou invent espanyol que es diu Sumar i per això està disposat a portar el País Valencià a l’abisme del feixisme.
Sé que tot plegat serem una minoria els que fem una aposta clara pel nostre País i per una esquerra combativa, però no serà pas la primera vegada, anys i anys votant la UPV m’han tret de sobre qualsevol vergonya de sentir-me i ser minoria. Anys mantenint viva la flama del nostre Poble, ara toca continuar mantenint-la, tornem a ser minoritaris, però això no necessàriament ha de ser per sempre.
