Tots els mitjans de comunicació i les xarxes socials han mostrat, amb tota la raó, indignació pel que va passar al Mestalla amb el jugador del Reial Madrid. Hi ha un munt de notícies per elegir en aquest embolic amb Vinicius. No sé quantes hores de ràdio i televisió han dedicat al tema. I ben fet. No s’hauria de consentir, ni ara ni mai, aquestes manifestacions de racisme i xenofòbia ni en el futbol ni en cap àmbit de la vida. M’irrite i demane que, entre tots, posem tots els mitjans per eradicar-les. El que no m’acaba de fer el pes, en tantes hores de dedicació al tema, és que encara es pregunten si hi ha racisme a Espanya. I s’ho pregunten des dels altaveus de l’altiplà on més força té la dreta extrema. Com si no saberen que l’extrema dreta és la tercera força al Congrés dels diputats i que té aspiracions i possibilitats de governar a tot arreu junt amb la dreta extrema.
M’agradaria que totes les manifestacions de discriminació i desigualtat es denunciaren, si no amb la mateixa contundència, com a mínim, amb un poc d’energia. Sense cap ànim de comparar res, vull afegir que, en aquest estat espanyol, molts dels que s’indignen dels intolerants casos de xenofòbia, des dels mitjans de comunicació, no obrin la boca quan es produeixen altres tipus d’atacs a la igualtat com són —per dir una cosa de la qual no parlen mai— les discriminacions a les llengües minoritzades. No només silencien els actes lingüicides que es practiquen cada dia, sinó, que, a més, converteixen les víctimes en agressors a través de la manipulació i les mentides. La mateixa Constitució discrimina les llengües del nostre estat: n’hi ha una de primera categoria, que té tots els drets i unes altres que en tenen ben pocs, de drets. I ningú no s’escandalitza, sinó tot el contrari: des dels cercles de poder i els mitjans de comunicació, atien el foc de la desigualtat. I assistim cada dia a fets, normalitzats, que són clarament discriminatoris com és el cas que un diputat no es puga expressar en la seua llengua en el Congrés de l’Altiplà. I si ho fa, se’l castiga, se’l silencia, i el converteixen en agressor. El món al reves. O, si voleu, podem parlar d’una notícia que jo no he vist que les televisions ni les ràdios li hagen dedicat ni un minut: Una notícia de dBalears: «Un malalt dependent ingressat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Palma pateix desatenció i maltractaments reiterats per expressar-se en català». I, si voleu que us pose un exemple més proper, podem parlar del valencià que li posaren una multa de sis-cents un euros, perquè volia ser atés en valencià en un centre de salut o... Sembla que els altaveus de la pell de brau només reprodueixen les veus que volen i de veus i desigualtats n’hi ha de tots els colors i en totes les classes socials. Potser, simplement, és que els problemes del futbol i els dels futbolistes privilegiats són més importants que els que es plantegen en els nostres centres de salut.