Practique agradós la formalitat, per tant vos deixe la promesa, tercera entrega de «Carlos Mazón en campanya electoral». El deixeble de Zaplana no només és un ignorant, sinó un instrument conreat i dirigit per unes poques gavines i gavinots, els quals es consideren a ells mateixos intel·lectuals d’alta volada. De la seua condició de manat se n’aprofiten uns altres pocs, autoconsiderats estrategues. Ja sabem aquell planificador d’accions molt meditades per acomplir un objectiu. En el cas de Mazón, ves per on l’usen com a tàctic, i ell ben pagat mentre la seua situació hi perdura, sense parar-se de considerar que estrategues i tàctics a la vegada són deixebles subsidiaris d’un d’ésser suprem.
És a dir, es veu que es tracta al meu parèixer d’una piràmide que apunta l’Olimp, on la base la conformen elements com el pretès President de la Generalitat, escolà d’amén de Zaplana, aquell intel·lectual de Terra Mítica. Què passa doncs quan l’estratega es considera un ésser suprem?, doncs bingo !!!, apareix un personatge com José Maria Aznar, el qual inflat com un titot tota la vida, no se n’adona que ell només és a la vegada un manat, això sí, ben pagat. I per a qui treballa Aznar entre altres pagadors?
Treballa clar i ras per a un tal Murdoch, i qui és aquest tal? No cal furgar molt, ho sabem, els mitjans de comunicació quantifiquen el seu patrimoni net, em torba la xifra, en 17.100 milions de dòlars. Podríem dir del pagador d’Aznar que representa Plutó, aquell déu que segons la mitologia ho era també de l’agricultura, una metàfora de la riquesa, tots i tot amb una gola ben ampla, la qual davant ella, les xicotetes goles no tenen res a fer, com no fos anar darrere d’ell a menjar-se, en major o menor grau, les engrunes.
Ah, i qui és en José María Aznar Lòpez? Menja sopes? Potser sí, potser no. Si sopes ho agafem com a metàfora com a menja pobra, no pareix. Doncs Aznar, romanços a banda, segons elDiario.es, ha rebut del senyor Murdoch, magnat de mitjans informatius conservadors de tota mena i relacionat estretament per interessos, amb Donald Trump, a través majorment de «News Corp» en 2022, un total entre diner en efectiu i accions de 352.204 dòlars, i una xifra que frega els 4 milions de dòlars des que és assessor del magnat.
Allò que també sabem d’Aznar és que l’estratega aquell va protagonitzar l’anomenada «foto de de les Açores» plegat amb Bush, Blair i Guterres, quan van acordar la invasió d’Iraq esdevinguda en guerra, amb nombroses morts, aplegant els quals fins ací mateix, a l’Estat, a Madrid, on hi van haver 193 morts i 2.000 ferits, si fa no fa, a causa d’aquells atacs terroristes que varen abastar quatre trens de rodalia d’aquella Comunitat, i que l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem van provar i sentenciar que els terroristes eren gent pròxima a Al Queda i el Grup Islàmic Combatent Marroquí.
El senyor Aznar, resident d’aleshores, i el seu Govern varen atribuir, com hom creu que no podria esser d’una altra manera que es diu ara, que fou ETA. I encara ara mateixa lluny d’acceptar les sentències judicials, l’ínclit hi manté la tesi que l’atemptat estava planificat únicament per tal d’acabar amb la seua vida, i endemés que el principal beneficiari del fet fou, com no podria ser d’una altra manera també, José Luis Rodríguez Zapatero.
El senyor Eduardo Zaplana, aleshores portaveu del «govern Aznar», en una entrevista que li feu la Cadena Ser publicada a principis de 2018, assegurà que al seu parer «sempre restarà el dubte sobre els atemptats». De Zaplana cal recordar que després d’aquells esdeveniments luctuosos, fou nomenat membre del consell de Telefònica, i president del Cercle Segle XXI. Al 2015, li fou diagnostica una leucèmia, de la qual es va recuperar, i la infermetat va tornar al 2018. De Zaplana sabem també que té obertes diverses causes en la seua contra per la justícia (emblanquinada de capitals, suborn, prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d’influències, delicte fiscal...)
Tot aquest romanç ve al cas perquè al pobret Mazón l’han triat candidat a President de la Generalitat, i ni ell ni Aznar, un altre pobret fent-nos comptes, se n’adonen, per diversos motius, que Mazón és un jove ignorant ansiós, i pel que fa a Aznar un veterà amb les anques pelades, i d’una mala baba sublim, amb una estratègia que va resultant-li encertada i que tot seguit comente de la qual parla en un editorial del director de «El Mundo» Joaquín Manso de fa poc, a la qual em referisc, titulada «Valencia una idea de España» que només transcriuré, traduïda per un servidor, clar, el primer paràgraf de la mateixa, tot per si encara n’hi ha algun o alguna de vosaltres que és monolingüe en valència, català, balear. Ignorant de mi, serà que no:
«El Partit Popular concedí des de la seua refundació en 1990 un significat especial a la Comunitat Valenciana, determinant per definir el seu projecte estratègic i la seua idea d’Espanya. José Maria Aznar la considerava clau per propiciar el canvi en l’acceptació social del centredreta. Per la seua força simbòlica, perquè assegurar l’alternança en eixe territori completava l’èxit de la Transició i de la consolidació democràtica al donar-li la volta definitiva al mapa de la Guerra Civil; pel potencial per al desenvolupament industrial, econòmic i cultural de l’eix Madrid-Mediterràni, i per la seua condició de factor vertebrador del País davant la vocació expansionista del nacionalisme vers uns països catalans.»
Que què és?, un servidor no deixa de ser en açò també, un ignorant, tot i que al servei de ningú que jo sàpiga, perquè de ningú en soc deutor, com no fos del meu País i la seua llengua pròpia, però, caic de la somera en vore el procedir capciós de l’estratega Aznar i dels resultats, ja que primerament al País hi ha manca de finançament, segonament per la deixada de banda del corredor mediterrani, tercerament per l’escurada de butxaques sistemàtica, envers les fregades de mans dels nacionalistes espanyols hereus de Franco, pels guanys que tant descaradament estan rebent, de l’AVE en detriment del corredor Mediterrani. I l’AVE nostre, ja que he de dir i dic, el que hauria de transitar entre València-Alacant i viceversa, quan mire la infraestructura exempta de trànsit al seu pas pel poble d’Albal, el meu, dona pena veure-la bramant de l’avorriment que li proporcionen els seus badalls.
Cal recordar així mateix que els governants que tenim, pensen reclamar encara ara els 800 milions d’euros que el govern central ens deu, només en concepte d’atenció sanitària prestada, tant a residents espanyols, com procedents d’altres autonomies i d’altres llocs del món. Al mateix temps que, cada any, hi ha un dèficit pressupostari de 1.300 milions d’euros, el qual engruixa el nostre deute per capital aplegant ara mateix a 55.000 milions d’euros, al qual s’han d’afegir els interessos corresponents, perquè es finança amb el manotejat FLA. I el govern central sense esmenar el finançament autonòmic, caducat des de fa deu anys, i que ens perjudica més que a ninguna altra de la resta d’autonomies.
Com que aquest paper que ara use no és prou fort per suportar els qualificatius que ara hi bolcaria, no hi dispose d’altre remei que el que em proporciona el Rodamot d’avui citant Benjamin Constant, filòsof, escriptor i polític francès: «Per a l’home que aspira a l’elecció popular, els ximples formen una corporació respectable, perquè sempre són majoria.» Així que un servidor, un ximple ignorant, vist allò que he contat, i que pensava no votar el 28M, VOTARE, SÍ O SÍ. Com sempre.