La Setmana Santa Marinera de València és, tot i les seues implicacions necessàriament religioses, que remeten a la celebració solemne de la Passió, una festa plenament mediterrània, plena de llum, color, soroll, un autèntic festival per als sentits, que s’aprecia especialment en la brillant desfilada del Diumenge de Resurrecció. I eixe miracle el fan possible les diverses germandats, confraries i corporacions, que funcionen des de fà dècades com a associacions festives marcades per un elevat grau de participació dels individus, que pertanyen als nivells socials més diversos.
Es tracta d’agrupacions on predomina la integració interclassista dels afiliats i l’apel·lació a una causa comuna de caràcter identitari, que té a vore especialment amb les arrels locals en els Poblats Marítims. En el seu si, els contactes són directes i recurrents, i la familiaritat i confiança solen presidir el tracte entre els socis. Es tracta d’associacions amb uns orígens tradicionals, perquè constituïxen fenòmens de relativa llarga duració, però en realitat són productes de la modernitat, atès que el procés de formalització, institucionalització i expansió, tal com hui les coneixem, data d’un període que va des de final segle xix al primer terç del segle xx. Posteriorment, en especial amb l’adveniment de la democràcia i l’estat de les autonomies, les associacions de la Setmana Santa Marinera adquirixen tots els trets de les associacions modernes i com a tals funcionen, fins al punt que les seues activitats les situen molt prop de les característiques de l’associacionisme cultural en general i es connecten amb tot un moviment de reivindicació i revitalització de les identitats particulars: la de barri, la de ciutat i la valenciana, però també una identitat mediterrània que s’expressa a través de la mateixa pràctica de la festa en l’espai públic.
El Museu de la Setmana Santa Marinera conté molts i valuosos béns materials, sobretot els trons-anda, o les col·leccions d’estendards, cartells, vestits, fotografies i altres elements de caràcter musical, ornamental o històric. Però el que fa possible tot eixe patrimoni material és l’associacionisme festiu tan característic dels Poblats Marítims, que té bàsicament un component immaterial, que remet als lligams, llaços i vincles permanents entre els actors de la festa, agrupats en germandats, confraries i corporacions. Eixa sociabilitat és el principal tresor del Museu, perquè suposa la base de tota la festa i el que esta produïx. A través de diversos vídeos s’intenta mostrar la festa generada per eixa potent i densa trama associativa, però al remat és en les seus socials i en els carrers on es detecta, on es viu i on es fa possible que la calidesa i solidesa dels vincles esdevingut en festa plena i patrimoni viscut.
L’espai del barri i els carrers al voltant de la parròquia, la seu social i els itineraris i eixides processionals actuen com a veritable espai de sociabilitat i, fins i tot, de socialització entre la família i el veïnat. Això és possible en la mesura que constituïxen un privilegiat espai públic de relació social, basat en el contacte directe i en la comunicació social intensa. D’esta manera, a través de les associacions festives de la Setmana Santa Marinera, els individus poden viure d’una manera privilegiada i reflexiva la seua pròpia localitat i el patrimoni festiu, que ajuden a preservar dinàmicament, obtenint a canvi un nivell més fort d’integració local i una certa seguretat existencial en una època marcada per la incertesa i la volatilitat de les relacions socials. En eixe sentit, novament, les germandats, confraries i corporacions esdevenen un clar i ferm referent associatiu i una manifestació d’una sòlida societat civil, organitzada, ben travada i estructurada, tot i que preferentment dedicada al món festiu, però també a la celebració patrimonial i les accions. La mediterraneïtat de la festa es palesa tot just en este nivell d’intensa sociabilitat i tracte humà, que és capaç de transformar places i carrers els dies de festa, potenciant la vida a l’aire lliure i fent vore que els barris estan ben vius i oberts a tots.
En última instància, la profunda relació entre associacions de la Setmana Santa Marinera, rituals festius, espais cerimonials, territoris identitaris i el mateix Museu de la Setmana Santa Marinera, no fa més que redimensionar el caràcter mediterrani de la festa com a patrimoni cultural dinàmic en contínua reapropiació social, a més d’una rica i potent societat civil festiva, capaç d’incidir tant en les definicions col·lectives de la identitat com en la vivència solidària dels ciutadans.
Les festes contemporànies, transformades en esdeveniments singulars en gran part autoorganitzades, s’han convertit en grans efervescències col·lectives que celebren allò que unix, la identitat comuna i la voluntat de preservar-la en condicions de canvi permanent i modernitat contemporània, encara que també revelen i expressen conflictes socials existents. En el nivell de sociabilitat local, emergix una potent sociabilitat festiva. Si en l’època premoderna l’associacionisme festiu estava lligat a les lògiques, lligams i obligacions de la societat estamental, en la modernitat funciona amb la lògica de la lliure elecció (associacions), de manera que es conformen xarxes i grups socials dinàmics i variables que es troben dins de l’àmbit de la vida quotidiana, projectant-se en l’espai públic i apropiant-se d’este cíclicament, trastocant amb la seua activitat l’ordre quotidià, però reforçant el caràcter viu i en permanent transformació de la cultura festiva. Sense l’associacionisme festiu la posada en marxa i desenvolupament de les festes no seria possible. Es tracta del món de les entitats que des de baix, des de la societat civil festiva, reunixen recursos materials, treball voluntari, força col·lectiva i il·lusió per tal de posar en marxa el complex engranatge de l’organització popular de les festes. Tots estos elements estan plenament presents en la Setmana Santa Marinera i donen sentit a l’activitat del seu Museu, que pretén captar la complexitat, dinamisme i creativitat d’una festa plenament mediterrània, oberta al món però arrelada al seu territori, a la seua història i les seues tradicions.
