Després d’una dura travessia pel desert que el va deixar pràcticament a la vora de l’extinció, l’audiovisual valencià ha començat a reviscolar. I no només en quantitat, lligat sobretot a la creació d’À Punt, sinó també en qualitat. I és que la columna d’avui vol parlar bàsicament de bones notícies.
Dijous es feia públic que el docuweb Parir al segle XXI ha estat nominat pel World Press Photo –una cosa així com els Oscars del fotoperiodisme, per als qui no ho coneguen- en la categoria d’interactius. Aquest és un documental produït per una cooperativa valenciana, Barret Films en col·laboració amb À Punt i RTVE. Els altres dos finalistes són uns documentals sobre les protestes a Minneapolis després de l’assassinat de George Floyd, produït pel Washington Post i un altre, en format sèrie, sobre el conflicte ucraïnès, de la televisió lituana. Només per fer-se una idea de fins a quin punt és una competició d’alt nivell.
I, a més, la producció valenciana ho fa, contra el criteri habitual del World Press Photo, amb una «història positiva». Parir al segle XXI narra el procés d’embaràs i part de cinc dones a l’hospital de la Plana, a Vila-real, que s’ha especialitzat en el part respectuós en el qual s’informa i es pregunta a les mares sobre totes les decisions del procés. La directora del documental, Claudia Reig, explica: «Volíem aportar una imatge del naixement realista i propera, on les dones són el centre de l’acció en un moment íntim, poderós i primitiu». El jurat del certamen va argumentar la «total vocació de servei públic» en la justificació de la nominació. En la part interactiva es convida la usuària a emplenar i imprimir el seu pla de part, un formulari que recull els seus desitjos i preferències.
És cert que a Barret Films ja estan acostumats als nous formats i a la innovació. Aquesta és, de fet, la tercera col·laboració amb el Laboratori Audiovisual de RTVE. Àlex Badia, coordinador de la cooperativa, explica que «havent nascut el 2008, crisi és el nostre segon nom», però malgrat tot, han sobreviscut. I en bona mesura gràcies a la qualitat dels seus treballs.
Però no és només l’audiovisual. L’hospital de La Plana és un centre públic –que fora públic era una «línia roja» per a Badia-, referència estatal en un model que busca reduir la violència obstètrica i donar a les dones el control sobre un moment tan important com és el part, des de l’administració de l’epidural fins a l’opció de parir dins l’aigua. Una referència malgrat les retallades pressupostàries i el descrèdit en què durant anys s’ha intentat fer caure la sanitat pública.
Es tracta doncs, d’una història valenciana, contada d’una forma innovadora i que ressalta coses innovadores que es fan al País Valencià però que tenen una lectura universal. A tot el món naixen fills i a molts països està obert el debat sobre el part respectat, la sanitat pública, la qualitat assistencial i la violència obstètrica. Valencians fent coses boniques i altres valencians contant-ho al món.
Així doncs, atents al 15 d’abril, quan el jurat del World Press Photo emetrà el veredicte definitiu. Potser encara tenim més bones notícies.
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
