Bon dia i feliç divendres! Avui us parlaré d’una persona que he esmentat alguna vegada. S’anomena Alba, però molta gent li diu Albiña perquè és gallega. Vaig conéixer Albiña el setembre de 2021 a la ciutat francesa de Lilla (Lille en francés). Havíem intercanviat algun missatge per WhatsApp abans de conéixer-nos físicament. Al principi de tot començàrem parlant en castellà. Quan molta gent se’n va d’Erasmus, deixa de parlar la llengua amb què s’identifica per passar a la llengua comuna per no sentir-se discriminat.
Albiña era una de les persones amb qui podia expressar-me en català. Li vaig proposar que em parlara en gallec i jo li parlaria en valencià i crec que aquesta unió va ser l’inici d’una amistat molt bona. Ja ho vaig comentar en l’article d’Inter què?, però poder parlar la llengua pròpia és sinònim de llibertat i si intentem comprendre, estarem enriquint-nos lingüísticament i cultural.
De vegades, el problema no és la llengua, sinó el «no voler comprendre-la». Efectivament: no voler. Hi ha persones que es neguen a comprendre una llengua i s’apeguen al pis del castellà com si no hi haguera més pisos per poder conéixer. El que hauríem de fer és estar oberts a conéixer altres pisos, a poder viatjar per les cultures o, si més no, per les romàniques.
Tornem-hi. Va haver-hi un moment en què Albiña soltava alguna frase en valencià i jo començava a dir-ne alguna en gallec. Cap dels dos imaginava el que estava passant. Quan pense en o galego, sempre apareix Albiña al meu cap com a referent de defensa d’aquesta llengua minoritària. Jo, pel meu costat, anava estudiant-la una mica. Bé, en realitat practicava amb nadius a través de l’aplicació Tàndem que, si no la coneixeu, és un recurs molt bo per aprendre llengües. Marqueu les llengües que parleu i les que voleu aprendre i l’aplicació us ofereix poder parlar amb persones que s’adapten al que necessiteu.
Uns mesos després, Albiña va conéixer Víctor, el seu nóvio actual. Un xic valencianoparlant de Nules gràcies a qui ha adquirit un nivell de valencià impressionant. Víctor, pel seu costat, també va voler aprendre gallec. Ell sempre li parlava en valencià a Albiña i ella ho feia en gallec. Gràcies a aquest intercanvi o al simple fet d’estar exposats a la llengua, tots dos adquiriren un gran nivell en l’altra llengua. Superem el conflicte i la politització de les llengües i enriquim-nos.
