Els proposaré un joc. Jo escric ací alguns titulars sobre la crisi bancària i han d’endevinar si són d’aquesta setmana o del 2007. Seran capaços d’encertar? Allà anem:
- «El BBVA descarta el risc de contagi de la crisi a Espanya»
- [Portaveu de l’Associació Espanyola de Banca]: «A Espanya tenim els millors bancs d’Europa i, possiblement, del món»
- «El Banc d’Espanya descarta el contagi de la crisi bancària»
I a la mateixa notícia, però al subtítol: «’Els EUA estan en una fase cíclica molt diferent a la d’Espanya’, defensa»
- «La presidenta de l’Associación Espanyola de Banca assegura que la situació de bancs com XXXX, XXXX o XXXXX [noms de les entitats que han estat intervinguts] no guarda cap tipus de paral·lelisme amb els bancs espanyols»
- «El PSOE demana ‘calma’ als inversors i descarta que la crisi bancària arribe a Espanya»
I a la mateixa notícia, però dins del text: [portaveu del govern] «va apel·lar a la memòria de les entitats financeres, que en els anys XX [any de l’anterior crisi financera] visqueren una important crisi bancària durant la qual ‘aprengueren la lliçó’. Des de llavors, assenyalà, el Banc d’Espanya ha mantingut una ‘actuació impecable’ basada en la ‘prudència’».
Com ho porten? Tenen ja una solució? Atenció que done la resposta a veure si han encertat: la primera, la tercera, i la cinquena són del 2007. La segona i la quarta, d’aquesta setmana.
Sincerament, no en tinc ni idea de si l’actual crisi bancària estatunidenca —i que ja ha afectat Europa— pot perjudicar els bancs de l’estat espanyol, però el més preocupant és que ja he renunciat a saber-ho llegint els mitjans de comunicació.
Resulta obvi que, tal com va passar el 2007, aquests no són sinó altaveus de la propaganda que emeten els bancs i que no hi ha ni un mínim interès —i segurament tampoc possibilitat— en oferir als lectors una anàlisi seriosa i mínimament honesta del que està passant. Fa 16 anys el relat era exactament el mateix que avui: la solvència bancària espanyola està fora de cap dubte, el Banc d’Espanya ha fet una feina rigorosíssima de control, els bancs espanyols ja van patir l’anterior crisi (abans era la dels anys 80, ara la del 2007) i per tant no els tornaran a enganxar, el que passa als EUA no té res a veure amb nosaltres, etc.
I la història del 2007 ja sabem com va acabar. Una factura de 60.000 milions a repartir entre tota la ciutadania, una afectació duríssima a l’economia real amb milions d’aturats, desnonaments i una caiguda de sous de la qual encara no ens hem recuperat —almenys les majories amb rendes més baixes— i unes retallades en els serveis públics, que tampoc estan restaurades completament.
A qui tampoc els va anar tan malament l’anterior crisi va ser, precisament, a qui la van crear. Després d’uns primers moments de pànic, de seguida van ser rescatats amb una pluja de diners públics i mentre la majoria patíem la seua irresponsabilitat, ells de seguida ja tornaven a repartir dividends milionaris, a donar lliçons sobre com s’havien de fer les coses i a culpar la resta del desastre que ells havien provocat.
Potser per això, ara se’ls veu tan tranquils. Els imagine segurs que, passe el que passe, tampoc els tocarà assumir responsabilitats. O potser ara és diferent i no passarà res. Tenim la millor banca del món, súper sòlida i solvent i, per si de cas, vagen preparant la cartera, que aquestes mostres d’optimisme acostumen a eixir molt cares. La cartera i els molotov. Sols perquè no ens agafe desprevinguts.
