Ens alegren els carrers, fan bategar l'ambient i són la raó per la qual totes i tots ens trobem a la cultura musical compartida. A les nostres localitats, pensar en festes sense la presència de les nostres bandes de música és igual a desori. No s'entén. Com més música, més festa i com més festa, més música. Són segell propi i una de les singularitats més riques que caracteritzen el poble valencià. És normal que quan venen festes, pensem amb elles com la peça clau per captivar el veïnat i per exaltar cada acte afermant-lo com un tot amb sentit i valor substantiu. És innegable que al madur i arrelat arbre que constitueixen les Societats Musicals, la funció festiva és una branca fonamental que combina el seu poder cohesiu i artístic. Però, què més representen? Què hi ha darrere d'elles i per què haurien de ser considerades les associacions vertebradores de la societat?
D'entrada, les Societats Musicals són llar de la música i de persones que l'aprecien amb un clar propòsit d'incentivar la cultura. A més, representen tot el que la realitat social necessita. Són col·lectius que treballen incansablement amb un objectiu comú, en aquest cas, assegurar la permanència de l'amor per la música. Fan de la seua acció tot un moviment actiu que sembra fruits amb compromís i un fort sentit d'agermanament. Tots els valors que enforteixen i donen sentit a les entitats musicals són positius: unió i estima, creativitat, harmonia, establiment de vincles, creixement individual, relacions interpersonals, habilitats de coordinació, gestió i organització. Tot açò forma part dels seus engranatges indispensables.
Igualment, són espais on les diferències socials, ideològiques o generacionals conviuen d'una forma sana i no impedeixen compartir el sentit de pertinença i el vincle afectiu. Músics, socis, professionals, alumnat o gent del poble que simplement dona suport al seu moviment. No hi ha sols una forma d'aportar.
A més, i no hauria d'haver-hi dubte amb açò, són organitzacions que ens proporcionen béns i serveis indiscutibles. D'una banda, contribueixen a l'alfabetització musical amb les seues Escoles de Música. D'altra, són peça clau a la socialització d'un municipi, capaces de treballar per oferir tota classe de concerts amb versatilitat. També és comú que s'esforcen a diversificar les seues aportacions culturals apostant per agrupacions alternatives o activitats recreatives on la música és element conductor principal, endinsant-se, si cal, en el món de l'escena. Exemple d'això són les perdurables sarsueles de l'Ateneu Musical Escola Cantorum, recentment presentada una d'elles a l'Auditori de la nostra localitat, la Vall d’Uixó, amb un contundent sold out i un resultat admirable. Quan coneixes tot el que una Societat Musical pot suposar per a un poble no pots deixar de reconéixer la seua importància, principalment per a la cultura i patrimoni musical, però també a altres àmbits, sent motiu de beneficis socials, laborals o econòmics per a la resta del municipi.
Tot i això, a voltes, ens trobem amb discursos i accions que denoten no acabar de ser conscients del que les Societats Musicals constituïxen. No són pocs els reptes als quals aquestes han de fer front. Alguns d'ells són reptes raonables, com la necessitat de reinventarse i innovar, obrir-se o arriscar-se en la gestió. Però, quan els reptes van vinculats a realitats externes que bloquegen el seu moviment, la cosa canvia. Parlem de falta d'espais, condicions o recursos, de finançament públic insuficient, d'absència d'oportunitats d'actuació al poble i de convenis poc proporcionals. Parlem de la falta de reconeixement i del fet que no s'aposte per elles amb el convenciment que s’hauria de tenir.
Al nostre poble tenim l'enorme sort de comptar amb tres Societats Musicals exemplars, capaces i combatents: l’Ateneu Musical Escola Cantorum, el Centre Instructiu d’Art i Cultura i la Unió Musical Vallduxense. Aquesta sort és també una enorme responsabilitat. Com a poble, tenim el deure de sostenir aquestes manifestacions que tant contribueixen a la seua comunitat. Les institucions del municipi han de ser conscients que tenen un gran tresor i prendre més partit per defensar-lo. En definitiva, les nostres Societats Musicals són aposta segura pels valors i la cultura. Són patrimoni decisiu i no podem fer altra cosa que impulsar-les. Cal que estiguem convençudes per a custodiar el que suposen. El que ens regalen. Són les expressions més llampants del compromís i l'empenta i no hem de perdre de vista tot el que donen a la població de la Vall, que està connectada amb elles amb un lligam directe i, afortunadament, inevitable.