L’amic i poeta Ricard Ripoll em va demanar que presentara, a l’Espai Joan Fuster de Sueca, el llibre de Jaume Lloret Jo, el metge de Joan Fuster. «Intervindrem Jaume com autor, tu com a presentador i jo com a curador de l’obra», em va dir. Encara que la data no em venia massa bé, vaig acceptar sense pensar-m’ho massa. I ho vaig encertar, perquè passí una vesprada molt agradable. Va haver-hi una molt bona assistència de públic i, després, vam poder fer un poquet de tertúlia mentre pegàvem un mosset. Com que parlàrem un poc de tot, com passa sempre en aquestes ocasions, vam parlar també del tema actual de la moció de censura de l’ex-camarada Tamames que és un personatge que apareix en el llibre que havíem presentat aquella nit, en una anècdota molt sucosa. Conta Lloret que en novembre del 1991, quan era regidor de Sanitat i Consum, amb el beneplàcit de l’Alcalde, va prendre la decisió de repartir condons entre els joves per evitar embarassos no desitjats i per evitar també la malaltia de la SIDA que, en aquell moment, començava a provocar moltes desgràcies en el personal jove i no tan jove. La resposta, dels de sempre, contra la campanya no es va fer esperar. El reaccionarisme local actuà a través d’un setmanari que sempre s’havia ocupat, sobretot, dels morts i d’assumptes d’església, però, per si de cas no era prou, immediatament, s’adherí a la creuada el diari Las Povincias, com no podia ser d’altra manera. Anem, però, al tema de Tamames que és el que esteu esperant. La campanya en contra dels condons traspassà la ratlla local i provincial. El director del programa «La mañana» de la Cope va voler entrevistar Jaume Lloret per posar-li el braç dins la màniga. Li va telefonar i, només saludar-lo, li comentà que emetia en obert i que els tertulians volien fer-li algunes preguntes. Lloret contestà que no tenia cap problema i es trobà amb la sorpresa que no es posà un capellà ni un moralista qualsevol, sinó el senyor Don Ramon Tamames que havia sigut camarada seu. Millor que ho conte el protagonista:
«I si Herrero (director del programa) havia desbarrat explicant els motius de l’entrevista, l’exmilitant comunista li portava aigua. Pareixia un moralista tridentí. Quan acabà de dir bajanades, em vaig traure de la màniga un «farol», preguntant-li:
—És vosté el senyor Ramón Tamames? El catedràtic d’Economia i exmilitant del PCE?
—Sí, el mismo, ¿por qué lo pregunta?
—Perquè jo sóc Jaume Lloret, exalcalde de Sueca pel PCE i ara Regidor de Sanitat i Consum per EU. Ramón, te’n recordes de mi? Te’n recordes, quan acabàrem de sopar al restaurant Llopis (casa Panxo) de Sueca, on anares i què feres? No? Vaig a refrescar-te la memòria: no anares a fer-li una visita la so...?
No vaig poder continuar perquè de sobte se m’avisà que no quedava temps per a més i es tallà la comunicació. El “farol” que vaig emprar havia sortit efecte»
L’endemà, escarbant el Facebook de Jaume Lloret, confirme que a Sueca ja teníem vist, des de fa molt de temps, de què anava aquest personatge. En una entrada del seu Facebook, Jaume recorda que enguany fa cinquanta anys de la mort de Joan Reglà. Reivindica el seu paper com a docent a la Universitat de València i que cal no oblidar-lo pel seu amor al nostre país i pel seu treball fonamental. Demana que la Universitat, o qui siga, faça alguna cosa per recordar-lo. M’encanta la foto d’una pàgina del pròleg a la tercera edició (1974) de «Estudios sobre los moriscos» de Reglà, on Fuster ja li pegava un bon carxot al camarada Tamames. Traduïsc també:
«Les restes del vell nacionalisme automàtic, enconades i abruptes, continuen decidint, i que el professor Tamames escriga la història d’Espanya del 39 fins ara sense haver-se tret del cos la suadíssima camisa d’Isabel la Catòlica, per exemple, és tot un símptoma».
Estaria molt bé que algun desfaenat dedicara una tesi doctoral a alguns dels destacats ex-camarades penedits que hi ha pel món. Són un fum i una «gràcia». No cal dir noms.