Seré sincera: l’únic que m’agrada de les Falles és que la gent que estime està contenta, i que si les gaudeixes, l’ambient que es crea és divertit i festiu, deixant els problemes personals i socials a banda, com si no existiren durant 4 dies. Això sí, a partir del 20 de març tot torna a la realitat, la utopia s’acaba i la grisor del tercer mes de l’any reapareix. Ah, i el bon temps. Mai he entés com s’ho ha fet la meteorologia perquè a partir del dia 15 de març faça un «dia de Falles».
L’altra banda, però, desmunta qualsevol mostra agradable de les Falles. Carrers bruts, contaminació lumínica i acústica, turistes, molts turistes, blaverisme, olor de fritanga per tot el Cap i casal, corrupció, aparences polítiques, aglomeracions, beatos, mentides, maquillatge als problemes socials, i sobretot, invisibilització a la llengua de la ciutat.
Aquesta reflexió que faig s’adiu sobretot a la capital de les Falles, a València ciutat, on tots els problemes mencionats anteriorment estan presents des del primer dia que la Fallera Major dona la benvinguda amb la famosa Crida, en què, per cert, aquest any el valencià no va tindre cabuda.
Potser soc jo que estic massa contaminada per viure tota la vida a l’epicentre de les festes valencianes més famoses, però és per això mateix que puc parlar amb coneixement de la cara que no es veu de les Falles. Que no es confonguen les coses, no soc la malvada d’una pel·lícula de Disney que vol que hom no gaudisca de les seues festes, en absolut. De fet, en aquest cas no soc fidel a la meua quotidiana hipocresia i sempre que puc, els dies de Falles, fuig dels coets, dels xurros, del senyor pirotècnic i de les femelles falleres parlant castellà com bé va dir una de les veus de la Gossa Sorda. El que critique és la pèrdua de sentit que han anat adquirint aquestes últimes dècades.
Els valencians vam estar 24 anys condemnats per l’ogre roig «del caloret faller i la cassalla» i no tinc cap dubte que com va fer en qualsevol dels seus dominis, les Falles també les va podrir i manipular per a convertir-se en unes festes que a molts no ens representen. Si l’origen de les Falles és pagà amb l’objectiu de donar la benvinguda a la primavera calant foc als objectes vells i deixar enrere el fred de l’hivern, ara sembla que s’han convertit en una mena de festes religioses i blaveres on s’ofrenen noves glòries a Espanya i també a la Mare de Déu.
La institucionalització de la festa i la massificació turística ha forjat que les Falles perden el seu sentit original i que els carres s’omplin de guiris beguts en cerca de sangria, xurros i bunyols. L’acumulació de gent als carrers més festius fa que travessar el centre de la ciutat siga un suplici pels ciutadans.
Les Falles estan fetes per als fallers i per als turistes, per a qui les viu com ens han imposat que les hem de viure, per a qui no veu més enllà i es queda en la capa superficial que es ven des de les institucions que les patrocinen. Perquè sí, les Falles no es desvinculen de la càrrega política que duen darrere, és una festa de gaudir amb una connotació clarivident que amaga la realitat social i lingüística valenciana.
