En la política, igual que en la vida en general, estem acostumats i acostumades a les bones intencions, a les bones paraules i a unes promeses que sempre vols escoltar, però que de fet, en moltes ocasions, mai es converteixen en cap realitat. Que la política s’ha convertit en un estira-i-arronsa personal per ocupar les millors cadires de l’espectacle, salvant algunes excepcions, és una realitat massa generalitzada. Arran de la importància de les xarxes socials en la vida quotidiana de la gent, fa que si no apareixes de manera habitual en els diferents TL de les principals xarxes, pot semblar que eres alié a tot allò que passa. És evident que jo no visc allunyat d’aquesta realitat, si em seguiu ho podeu comprovar.
Però què vull dir amb tot açò?, doncs simplement que el conjunt de la societat ha de ser conscient del que hi ha darrere del reel d’Instagram o de la història de Facebook. El treball per facilitar la vida a les persones, les reivindicacions que demanem en cadascuna de les publicacions a les xarxes, s’han de materialitzar després, s’ha de tindre la ferma voluntat de treball perquè les institucions, el poder polític i legislatiu, vagen en la mateixa línia que les nostres reivindicacions. De què serveix que la política de torn es faça una foto en la manifestació en defensa del territori i en contra del projecte MAGDA si després des de la institució que presideix al·lega que no pot fer res perquè no té competències?
El diumenge, en finalitzar la manifestació més nombrosa i multitudinària del món rural celebrada a les Coves de Vinromà, vaig felicitar els organitzadors, les entitats Nostra Terra i la Ubicació racional de les energies renovables. Al president i a la portaveu de Nostra Terra, Miguel Angel i Cinta, com també al gran activista Broch, els vaig dir que continuàvem igual, treballant i fent pressió per tombar aquesta barbaritat de la MAGDA. I he de recordar que Nostra Terra tampoc té competències per aturar tot açò, però evidentment duen a terme una tasca molt necessària i imprescindible de mobilització i pressió de la gent.
Aquesta setmana ens tornarem a veure, pujaré una vegada més a la Torre Ebri, epicentre de la desfeta, eixe turó situat a les Coves de Vinromà on molts polítics que es fotografiaven diumenge a la mani, ni tan sols saben on està. Ara bé, si tota aquesta repercussió mediàtica i bogeria de fotos a les xarxes serveix per a aturar el projecte, bé que me n’alegraré, per Carmen, per Cinta, per Miguel Ángel, per les Coves, però també pel meu poble natal, Benlloc, i pel poble que m’ha acollit des de fa quinze anys, i el qual ha confiat en mi per representar-lo a l’Ajuntament, Cabanes.
Perquè açò no va (o almenys no hauria d’anar) de colors polítics, sinó de defensar eixe territori que tant ens ha donat.
Que el meu partit, Iniciativa-Compromís, en el qual milite des de fa uns anys, la seua direcció i per extensió la seua executiva hagen confiat en Cabanes i el nostre col·lectiu per celebrar la Mesa Nacional, l’òrgan sobirà del nostre partit, és un orgull, però no sols per celebrar-ho a Cabanes, sinó també pel significat de tot plegat. I és que el fet que Iniciativa convoque la seua Mesa Nacional a Cabanes, representa la sensibilitat amb els pobles d’interior, la voluntat de la descentralització política i l’aposta per les zones rurals. L’empatia per un poble que en els darrers anys s’ha convertit malauradament en un dels focus del capitalisme extractiu i depredador al nostre país, amb la bombolla urbanística de Marina d’Or primer, i la bombolla energètica del projecte MAGDA actualment.
La preocupació i la defensa del nostre territori que mostren alts càrrecs de Compromís, com la consellera Isaura Navarro i la directora de política territorial Rosa Pardo, fa que puguem estar una mica més tranquils davant totes eixes agressions que rebem als nostres pobles pel sempre famolenc llop del capital.
Visca la terra i fora el capital!
