Des de la Falla Arrancapins volem expressar el nostre compromís actiu i militant amb la lluita per les llibertats que estos moments es troben amenaçades per les més fosques forces del món contemporani. No es tracta a soles que el 2023 siga un any electoral i que, tal com bufa el vent al món, càpiga la possibilitat que hi haja canvis importants al govern de les institucions, i que en elles puguen governar els feixistes, neofranquistes i tota mena d’elements reaccionaris. Eixe risc és ben cert i farem bé en contribuir a evitar-lo. Però hi ha més en joc. Com es podrà vore enguany en la nostra falla gran, construïda com és habitual per la comissió, i que porta per lema Passaran?, l’estàtua de la Llibertat es troba envoltada de sacs terrers, tanques protectores i blindatges d’urgència perquè els enemics de la llibertat estan més forts que mai.
Perquè no sols està amenaçada la llibertat, sinó també la igualtat i la fraternitat, i amb elles tots els bons ideals que busquen l’emancipació humana, de dones i homes, dels pobles del món, dels pobres i marginats del sistema, dels migrants i refugiats a la recerca d’una vida millor, dels que volen una sexualitat lliurement triada, dels afectats per l’abandonament i l’oblit, de tots aquells que tenien esperança però veuen com progressivament van sent privats de drets i possibilitats de tindre una vida digna.
Els monstres del capitalisme més ferotge, implacable i ecocida estan desfermats i amenacen amb un món cada vegada més desigual, amb una minoria de privilegiats amb accés a totes les comoditats i una majoria cada cop més gran de desheretats, de gent desposseïda fins i tot de la seua intimitat, convertida en mercaderia, com tot allò que toca el capital. L’espai de llibertat es va estretint per als que fugen del canvi climàtic més extrem, de la destrucció de la biosfera, del declivi energètic, dels conflictes armats que faciliten l’extracció dels tresors naturals de la perifèria a costa de la misèria dels seus habitants, els quals tenen tancades les portes d’un món ric inexpugnable i envoltat de tanques, on les forces de l’ordre que el mantenen massacren sense pietat els que no tenen un lloc decent on anar. Paral·lelament, la llibertat d’expressió, de creació, d’elecció, de reunió, de crítica, cedix davant la llibertat per a uns pocs per a enriquir-se encara més. Té igual que les múltiples crisis que ens assetgen sols servisquen per a noves oportunitats de negoci per als de sempre, perquè la corrupció ho taque tot i els drets més elementals es vagen perdent. Poc importa que l’exclusió, l’explotació i la desigualtat avancen, si els que tenen la paella pel mànec es troben així més segurs, més forts i més satisfets. Per baix, les presons s’omplin de malalts mentals i pobres, maltractats i desgraciats, els centres i campaments on els migrants són criminalitzats i vigilats s’estenen, els successos donen fe dels crims del patriarcat, les notícies compten les guerres, pandèmies i catàstrofes que el sistema genera amb la seua lògica de guanyar més i més a costa del que siga. Tot està ja a la vista.
Al remat, la Llibertat es troba completament envoltada de perills, per això necessitem alçar una estructura defensiva al seu voltant. Per això ens comprometem a estar alerta davant les forces fosques d’un món devastat. Passaran eixes forces? Entraran eixos monstres? No ho sabem, la veritat, però les amenaces són reals i creixents. Ja ningú pot mirar cap a un altre costat. Caldrà lluitar, doncs, per fer front a eixes amenaces. Ens juguem molt totes i tots. El dilema està ben clar, perquè no hi haja dubtes: llibertat o barbàrie. I l’esquerra haurà de decidir davant un altre dilema: unitat o divisió, perquè de com es resolga dependrà tot.
