Els principis d’actuació
Unit al finançament, cal analitzar com han canviat els serveis socials, especialment des dels anys 90. Els serveis socials van nàixer amb el principi d’Universalitat i d’Igualtat de totes les persones a l’hora d’accedir a ells, el seu objectiu inicial era crear una xarxa de protecció a utilitzar davant l’adversitat, enfortir la cohesió social i el sentiment de comunitat. No obstant això, es van transformar en serveis que atenen un sector de la població, els pobres; han abandonat l’acció transformadora. Assumeixen un rol de dispensadors de recursos i de controladors dels individus basat en processos administratius, quan l’essència dels serveis socials és afavorir l’emancipació de les persones, perquè arriben a ser un motor de canvi, en les seues vides i en la seua comunitat.
Exemple d’això és la realitat dels Serveis Socials de l’Ajuntament d’Alacant. Les retallades en el pressupost d’Acció Social (cal recordar els anys 2013 i 2017), la seua manca endèmica de professionals i la burocratització en la gestió de prestacions, són factors que dificulten que es puga fer un altre tipus de treball:
– Sense temps per a conéixer l’entorn davant situacions de marginació i de vulnerabilitat.
– Sense interés per part dels responsables a organitzar i planificar els serveis, pensant en els usuaris i les seues necessitats.
– Sense capacitat ni motivació per a intervindre sobre els factors de risc ni previndre contextos d’exclusió que emboliquen els usuaris.
– Sense motivació per a analitzar que darrere d’un problema social o una necessitat social individual hi ha raons estructurals que són la seua causa.
Es fa un treball, per tant, on el control de les necessitats de les usuàries i la gestió burocràtica orienten la intervenció dels professionals. Les usuàries són considerades meres subjectes passives, que en la majoria dels casos han de limitar-se a acatar les condicions i normes establides en els processos d’intervenció.
Quins serveis socials volem per al País Valencià?
Veiem que tindre una Llei de Serveis Socials, no significa major eficiència ni més cobertura social a les persones. Cal finançament, un desenvolupament normatiu, d’ordenació i planificació, per a garantir els serveis. La Llei actual és molt important i significa un avanç en drets de ciutadania, en reconéixer el dret subjectiu a Serveis Socials, però cal millorar la gestió de les prestacions que figuren en la Llei, perquè l’exercici del dret siga efectiu.
En relació amb això, ressenyar que aquesta Llei estableix unes obligacions per als usuaris que limiten la llibertat individual i el dret a prestacions de ciutadania: el compromís a participar activament en un pla de millora per a poder continuar rebent, per exemple, la RVI, trenca amb aquest dret. La voluntarietat en els itineraris i el protagonisme de les usuàries han de marcar el ritme de l’actuació dels Serveis Socials.
Un altre aspecte important per desenvolupar i que pot marcar un abans i un després en l’organització i cobertura dels Serveis socials, és el Mapa del País Valencià. La divisió geogràfica en zones, àrees i departaments, pot ser un instrument tècnic bàsic de coneixement, de planificació i organització de serveis per a donar una cobertura a les persones d’acord amb les seues necessitats
Cal augmentar els pressupostos per a Protecció Social en el nostre país si volem reduir els nivells de desigualtat, pobresa i exclusió. Ara com ara, no estem dins dels països amb un nivell d’inversió suficient. A la Unió Europea, quan els serveis socials són finançats adequadament, compleixen amb la seua missió.
La mentalitat burocràtica està profundament arrelada en moltes parts de l’Administració i els seus professionals. Amb aquesta mentalitat les professionals poden valorar que és més important respectar els procediments formals, abans que el benestar de les persones. No hem d’acceptar que un responsable de serveis socials et diga davant d’una emergència social, que no es pot agilitzar el cobrament d’una prestació «perquè la Llei de Procediment Administratiu ho impedeix…» La burocratització del sistema dels serveis socials en el País Valencià i en la resta de l’Estat és una de les principals causes d’exclusió, i els requisits excessius per a la presentació de documents, actuen com a fre, com a obstacles a les ajudes. Moltes de les persones que més ho necessiten, es queden fora de l’atenció, se’ls llança dels Serveis Socials. Un requisit com l’empadronament és imprescindible per a accedir a determinades prestacions socials, però les persones que viuen al carrer o que estan sense regularitzar, no poden presentar-lo. Cal reduir les gestions per a accedir a drets socials. La Generalitat té obligacions directes amb els drets humans, que no poden ser subcontractats en el Tercer sector. Aquest sector en situacions d’emergència assumeix tasques que corresponen a l’Administració.
La partida corresponent a l’IMV per al País Valencià, hauria de transferir-se a la Generalitat, des d’on es facilitaria l’accés a les persones. Si no és així, la fragmentació que actualment existeix en les prestacions socials en el país, limita l’accessibilitat a les prestacions socials de les persones amb major nivell de necessitats i de vulnerabilitat.
En el país tenim gran quantitat de recursos, especialment els especialitzats, com a Centres residencials per a persones majors, persones amb diversitat funcional, habitatges tutelats, etc. que són de gestió privada (Cotino ja va traure la seua bona part). El pagament de les subvencions a totes aquestes empreses suposa una part molt important del pressupost de la CIPI; és una herència de l’etapa del PP, que cal revertir perquè els serveis socials arriben a ser 100% públics.
Cal establir canvis que permeten avançar en el desenvolupament d’una prestació com la RVI que és vital per a moltíssimes persones i famílies. En concret, en relació amb la RVI cal:
- Augmentar el seu pressupost
- Agilitzar-ne la valoració, resolució i cobrament
- Posar en marxa la renda complementària de les rendes procedents de l’ocupació
- Incloure en la llei valenciana la complementació del subsidi de desocupació per a majors de 52 anys, les prestacions contributives mínimes per desocupació (per exemple, quan s’ha treballat a mitja jornada) i els quatre tipus de Renda Activa d’Inserció per a demandants d’ocupació.
- Unificar la valoració de l’IMV i de la RVI, sota la gestió pressupostària única de la Generalitat Valenciana amb les modificacions indicades
Cal canviar el model de relació. Darrere de la funció de control per part dels Serveis Socials, està la creença que són persones que tenen una cultura que els impedeix eixir del seu estat de pobresa, per la qual cosa necessiten ser educades i controlades. Aquesta actitud de culpabilització i càstig neutralitza totalment la relació d’ajuda.
Des dels Ajuntaments les ajudes d’emergència no es poden tractar com una subvenció qualsevol, exigint multitud de documentació que retarda la resolució i el pagament d’aquesta. Els Ajuntaments han de tindre un pla estratègic per al control d’una resposta pública a situacions d’emergència. La nostra experiència amb la Covid ens ha de servir per a alguna cosa.
Aquest text va ser presentat a la Xerrada-Debat Quin País Valencià volem? organitzada per Decidim, Acció Cultural-Casal d’Elx, Des de Baix, AttacPV i la Crida pel Finançament, el 20 d’octubre de 2022, al Casal Jaume I d’Elx.
