Intentaré donar una traducció correcta, ja que ells no ho fan: «Els temps que vivim són decisius. Després de l’experiència de la pandèmia, entre el dolor i els moments d’extraordinària humanitat, ens vam adonar que havia arribat el moment de canviar coses importants de les nostres vides i les nostres societats. Quan semblava que començàvem a veure la llum al final del túnel…» Fins ací. No cal continuar. Ho he tret de la propaganda de Sumar, aquesta larva de partit de la vicepresidenta Yolanda Díaz.
¿És cert que vivim un moment «decisiu»? A més: ¿Va ser «després de l’experiència de la pandèmia» quan, per fi, «ens vam adonar» que calia canviar les coses? ¿M’he d’incloure jo, que potser no vull introduir cap canvi en la meua vida –tot i que sí n’admetria alguns en la societat–, en aquesta primera persona del plural?
Que les primeres frases semblen qüestionables ja és un error, però tota aquesta manca de capacitat de convéncer, que és la característica principal del projecte de Díaz, no és res en comparació amb la «llum al final del túnel». ¿És que no hi havia una altra expressió més imbècil i més suada? Qui escriu la propaganda de Sumar? No crec que el cap de redacció siga Bernardo Atxaga. Atxaga, que ha donat el seu suport a la causa, segons els escrits de Sumar és el coordinador de l’equip de «Cultura». La breu nota que el presenta no crida l’atenció: «Escriptor de renom internacional, etc.». En canvi, sí que crida l’atenció la nota de la coordinadora de «Benestar i drets socials», que acaba d’aquesta suculenta manera: «Ha participat en més d’una desena d’investigacions nacionals i internacionals sobre polítiques socials i n’ha publicat els resultats en forma de tres llibres, 15 articles i 11 capítols de llibre.» Impressionant. Un final apoteòsic. Apoteòsic és també el que diu sobre els estudis de doctorat del responsable del «Model d’Europa»: «La seua tesi tractà sobre l’obligació de pagar impostos.» Sort. Això sí que és una persona amb una moral íntegra. No com el responsable de l’àrea d’«Economia i model productiu», que ha aprofitat la nota de presentació per fer-se propaganda i dir-nos que: «El seu darrer llibre és Mitos y realidades del Estado de bienestar».
Els discursos de Díaz encara són pitjors que els escrits de propaganda de Sumar. Es deu imaginar que els qui van a escoltar-la tenen la intel·ligència d’un votant del PP. ¿La tenen? En qualsevol cas, hi ha una cosa clara: la vicepresidenta menysprea la literatura, perquè si no es faria escriure uns discursets més passables.
Als de Podemos ja se’ls està acabant la paciència. Entre d’altres coses, i encara que no ho diuen obertament, perquè s’han adonat que Díaz, quan parla en un míting, fa un efecte depriment sobre l’auditori. Volen que Díaz concloga l’etapa de formació del seu partit, que s’assega en una taula amb ells i que negocie una coalició. I Díaz va fent-se la desentesa. Fins quan? Primer va dir que es dedicaria a escoltar la gent fins al desembre. Ha passat bona part de febrer i continua escoltant. Probablement, voldrà seguir escoltant fins que puga sentir la trompada de Podemos contra el terra, en les properes eleccions municipals i autonòmiques. Amb Podemos en plena foscor, ella es podrà presentar de cara a les eleccions estatals com la llum al final del túnel.
