Agafes consciència que tens una edat quan vas a una festa i et fa igual que sonen Raphael, els Bee Gees, Coldplay, Lori Meyers o Quevedo. Et fa igual perquè l’únic que vols és ballar i punt. Aprofitar al màxim totes i cadascuna de les ocasions que es presenten encara que els teus fills adolescents et miren des d’un racó tractant que no els relacionen amb tu a partir d’aquell moment, mentre es manifesta exteriorment la gogó que no sabies que descansava al teu interior. Més encara quan fins i tot et recriminen que has sigut tan agosarada de donar-li una oportunitat a Maluma. I sí, també agafes consciència que tens una edat quan ni tan sols saps qui és Maluma.
Agafes consciència que tens una edat quan et sorprens preparant amb il·lusió el modelet per anar de boda quan només uns anys enrere anar de boda era un fàstic. Tot perquè ara et fa especial il·lusió qualsevol celebració en família en tant que t’adones que les reunions familiars han passat a tenir el tanatori com a escenari de referència en exclusivitat.
Agafes consciència que tens una edat quan canvies els refrescos pel vi, els licors de després de dinar per les infusions i consideres que oblidar el vermut dels diumenges és pecat mortal i targeta roja directa.
Quan esperes els dissabtes per anar al mercat a comprar flors encara que siga per a portar-li-les a altres al cementeri, o per a comprar xurros de la parada del costat malgrat que després arriben els remordiments per no haver estat capaç de resistir-te a acompanyar-los d’un bon xocolate.
Agafes consciència que tens una edat quan els riures i els afectes són benvinguts a totes hores i en tot moment. Quan els filtres desapareixen i renunciar als compromisos no desitjats passa a ocupar un lloc destacat al teu catàleg de prioritats.
Agafes consciència que tens una edat quan només necessites ajuntar tres dies lliures seguits al calendari per fer que fugir passe a ser sinònim d’aprofitar, de descobrir, de viure noves experiències. Tant se val fer-ho a cinquanta o a dos mil quilòmetres de distància.
Quan reprimir desitjos ja no entra en el teu full de ruta i fins i tot series capaç d’arrancar-te per Aretha Franklin al pur estil Rupert Everet enmig d’un restaurant per imitar aquella escena de pel·lícula.
Quan minimitzar les satisfaccions no és una opció i l’hedonisme ha de ser protagonista cent per cent.
Agafes consciència que tens una edat quan necessites ajuda per a llegir les etiquetes o els prospectes dels medicaments i quan la lluentor de la pantalla del mòbil podria fer pensar que han quedat inaugurades les festes majors a la plaça del poble.
Agafes consciència que tens una edat quan estàs a punt de renunciar a una proposta fantàstica per por a no tenir temps suficient per arribar a totes parts i aleshores t’adones que igual més tard ja no hi haurà temps per acceptar res per més atractiu que et puga resultar.
Agafes consciència que tens una edat quan eixe recurrent «a veure si quedem» passa a tenir data, hora i ganes, moltes ganes, perquè amb l’edat la capacitat de gaudir és infinita i les ganes d’aprofitar els moments, com els títols de les pel·lícules de cap de setmana, no deixen cabuda a la imaginació.
Agafes consciència que tens una edat quan desitges que no pare la música i quan entens que tot va d’això, de posar data, hora i ganes.
