I per què donar un pas endavant i presentar-se a les primàries de Compromís? Per què donar un pas endavant i voler ser diputat a les Corts Valencianes? Ací comencem amb la primera reflexió i usaré una part de la cançó El País de l’Olivera de Xavi Sarrià, «Al país de la infantesa, Hi ha il·lusions a les palpentes, Somnis dibuixats a l’aire promeses a les orelles, Hi guarde un tresor secret, Un lligam que mai no es trenca, Un amor que mai no es perd», doncs efectivament he nascut, viscut, crescut i pense morir al meu País, al de la meua infantessa, el País que he vist créixer i canviar. Un País en la penombra que gràcies als somnis d’unes quantes i les promeses d’unes altres l’hem anat fent, l’hem anat estimant. I eixe és el nostre tresor, un tresor que sempre està viu, un lligam amb la nostra terra, un amor per la nostra terra que ens fa defensar-la per damunt de tot.
Pense que com jo hi ha moltes valencianes i valencians que ara més que mai sentim la necessitat de trobar les nostres arrels, de viure intensament el sentiment propi de pertinença a un poble, a un País. El nacionalisme valencià ha de tindre com a objectiu ajudar a solucionar els problemes del nostre poble però sempre de la nostra perspectiva i ací podríem començar amb la segona reflexió. És cert que necessitem un tercer Botànic, és cert que aquest País no seria el que és a dia d’avui si no s’haguera generat una força d’esquerres per la qual hem aconseguit canviar la deriva del nostre territori – d’allò més pròxim a nosaltres – i tindre una visió, un horitzó que ens marque, ja no sols les polítiques transformadores que anem aplicant en els nostres govern i aplicar també una visió més valencianista, més sobiranista i més de País a totes les nostres accions. Una política que ha de mirar més a Europa que a Madrid. Les valencianes i els valencians, per la nostra història i per la nostra cultura, som mediterranis i europeus i això no ho podem deixar de banda.
Hem de continuar plantejant polítiques econòmiques que garantisquen el màxim grau d’autogestió i independència econòmica del teixit productiu valencià. Però no sols en el teixit productiu sinó que des de les institucions s’ha de continuar lluitant per poder revertir la situació d’espoli fiscal i aconseguir un finançament just que ens permeta invertir els nostres recursos en la millora de la qualitat de vida del nostre poble. Aconseguirem així el màxim autogovern per a les valencianes i els valencians.
I la tercera reflexió per tal d’unir tot el que hem parlat. El sobiranisme valencià ha d’estar en l’agenda política del nou Botànic perquè eixe és el nostre tarannà, el nostre tret diferencial respecte a l’esquerra i a la dreta del País Valencià, i és clau per a aconseguir les polítiques adequades per a fer des d’Oriola a Vinaròs un espai on viure, on gaudir, on tindre serveis, on tindre un horitzó de vida digna i on sentir-se orgullosos i orgulloses de ser valencianes.
Que per què em presente a les primàries de Compromís? Doncs com diu Enric Nomdedeu (sí, li ‘robaré’ una cita) per tornar-li al País Valencià el que m’ha donat: una educació pública, sanitat pública i tot allò que la meua família ha necessitat sempre.
«Al país de les rialles, Hi ha raïm a les porxades, Ametles i olives negres, Un arròs fet amb costelles, Al país de les costeres, Hi ha llaüts i guitarrons, I la veu de les rondalles, Pessigant les emocions», al País de l’Olivera.
