Divendres saltava la notícia que TV3 acomiadava de forma fulminant l'humorista Manel Vidal després de fer un gag al programa Zona Franca on vinculava una esvàstica amb el PSC. Una volta més, els «límits de l'humor» s'han traspassat, però no quan s'han fet acudits amb minories excloses com gais o gitanos o quan s'han fet bromes masclistes, sinó quan l'humor s'ha dirigit cap a dalt. Ja sé que queda lleig dir allò de «ja us ho deia jo», però és que literalment en parlava en aquesta mateixa columna, fa tan sols dues setmanes. I al ritme que anem, correm el perill que ja no em calga escriure-la més i em puga limitar a publicar una vegada i una altra el mateix text.
L'argument oficial és que «s'ha banalitzat el feixisme» i que no es pot vincular un partit democràtic amb els nazis. En realitat, però, el que ha fet mal al PSC no ha estat la broma més burda de l'esvàstica. Això els aniria molt bé per a una campanya de victimisme i continuar el mantra de comparar TV3 amb Ràdio Mil Turons –perquè pel que es veu, vincular seriosament un canal públic democràtic amb una ràdio que feia crides al genocidi no traspassa cap límit de res. No, el que realment ha fet mal al PSC és la part del gag que no feia cap gràcia. El podeu veure sencer en aquest enllaç i podreu sentir Manel Vidal analitzant amb dades perquè avui en dia el PSC és «més de dretes que un paraigua negre» i, com a mínim, tan de dretes com Junts. Com l'argumentació de Vidal és incontestable, doncs millor fotre'l fora. La curiositat és saber com haurien justificat l'acomiadament si no hi haguera hagut cap esvàstica en pantalla.
Sembla que @tv3cat no vol que veiem aquest video. Doncs el compartirem.
— Eulàlia Reguant Cura (@aramateix) January 26, 2023
Tot el suport a @massanagranairepic.twitter.com/490lrfFNfH
Perquè l'humor, quan no és groller, és encara més perillós per al poder. Quan el 2007, la revista El Jueves va fer una portada caricaturitzant els llavors Prínceps d'Astúries practicant sexe, va ser l'Audiència Nacional que va intervenir el número. Quan el 2014 va publicar un acudit sobre l'abdicació representant la corona espanyola com una merda, va ser la mateixa empresa editora qui va censurar-la. El problema de la segona portada és que més que un acudit era una anàlisi de la situació política. Una anàlisi que segurament caldria fer en un espai de política, però com les tertúlies estan absolutament sota control, cal acudir als espais d'humor perquè ens expliquen les coses que passen.
I aquest límit de l'humor ens porta a un altre límit: el dels mitjans de comunicació en general. Aquesta mateixa setmana es viralitzava un tall d'una intervenció de la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, definint Juan Roig com un «capitalista despietat». L'endemà, els grans mitjans van eixir en tromba de defensar que «són els empresaris els qui generen treball», en una cursa sense frens cap al servilisme més humiliant, al qual ja n'estem un poc avesats. Si no es pot fer broma del poder, imagina criticar-lo obertament.
I per acabar de tancar el cercle, tornem al Zona Franca de TV3, que el dimecres passat entrevistava el periodista valencià Miquel Ramos, expert en extrema dreta.
És l'extrema dreta hàbil utilitzant les xarxes socials i el màrqueting? En parla en Miquel Ramos (@Miquel_R) al #ZonaFrancaTV3
— Zona Franca (@ZonaFrancaTV3) January 25, 2023
https://t.co/f5QFuh4EPvpic.twitter.com/xRPbxf0hAY
En un moment, Ramos critica com les provocacions de l'extrema dreta funcionen a les xarxes socials per les reaccions que genera i posa l'exemple d'un famós cartell electoral de Vox sobre els menors no acompanyats i les pensions. Un bon exemple per recordar com, els mateixos mitjans que ara s'han indignat per les paraules de Belarra sobre Roig, es van mostrar molt més prudents i equidistants davant les amenaces de Vox a uns xiquets desemparats. De veres creieu que Vox tornaria a fer un cartell similar si l'endemà obriren quatre o cinc portades i les principals tertúlies dient-los feixistes obertament?
Fer humor o matonisme amb els de baix sempre ix barat. L'autèntic esport de risc és clavar-se amb els de dalt. Llavors és quan apareixen tots els límits, sigues humorista o ministra.