Des del final d’agost del 2021 la princesa Leonor estudia a l’Atlantic College de Gal·les. El típic internat elitista britànic. Cap sorpresa. Sis mesos abans, les emissores de ràdio i les cadenes de televisió estatals ja ho anunciaven, perquè els súbdits s’anaren fent a la idea que l’hereva del tron no estudiaria en un col·legi qualsevol, sinó en un castell medieval envoltat de boscos i prats, amb una piscina a l’aire lliure on no s’atreveix a tirar-se ningú, perquè fa un fred que pela. Alguns periodistes bregats començaren a investigar, perquè volien arrodonir d’alguna manera la notícia: farcir-la i posar-li una mica de sal i de pebre que li donés interés, perquè el fet que una princesa estudie a un internat elitista no és cap notícia.
Alguns s’adonaren llavors que la princesa Leonor aniria al mateix col·legi que la princesa Alèxia dels Països Baixos i començaren a escampar que, fins i tot, anirien a la mateixa classe. Com que eren periodistes espanyols, és clar, ho exageraren més i ho expressaren amb la seua gràcia particular: «Les princeses Leonor i Alèxia compartiran pupitre». Pupitre? Quant de temps fa que a les escoles no hi ha pupitres?
És igual. Si l’escolarització de les dues princeses en el mateix College no era del tot una «notícia», almenys era «mitja notícia», i amb això ja anaven fent. Per exemple, anaven dient: «les princeses ja es coneixien d’abans», o «hi ha bona relació entre les famílies». Aviat, però, no en tingueren prou amb aquesta imatge de germanor aristocràtica i començaren a dir que la princesa Leonor treia deus en puntualitat i assistència, mentre que la princesa de la casa Orange-Nassau feia sovint campana. «Són el dia i la nit», començaren a dir. «No poden ser amigues.» I la justificació d’aquestes asseveracions, genial: «Només cal veure-les posar davant les càmeres.» La princesa dels Països Baixos, començaren a insinuar, era una bala perduda (una bala perduda de setze anys), mentre que Leonor era «una de les princeses que en més actes públics ha intervingut i sempre amb idèntic resultat: la perfecció.»
La cosa s’embolicà al cap d’uns mesos, quan el col·legi organitzà una festa Queer. La princesa Alèxia aparegué en una fotografia vestida amb un top vermell amb puntes de chantilly, una minifaldilla negra i unes botes enxarolades i altes fins al genoll. És a dir, disfressada. La princesa Leonor no aparegué a cap fotografia. Tenien la prova definitiva: la princesa dels Països Baixos es comportava com una plebea de setze anys que hagués anat al Cor de Jesús o a qualsevol altre col·legi de monges; l’«espanyola», en canvi, era d’una altra pasta: pasta de reina. I a partir d’ací l’embolic ja podia rodar tot sol. Perquè, a més, resultà que el col·legi publicà una enquesta segons la qual un 32 % dels interns o era L, o era G, o era T, o era B, o era I, o era Q. I un 13 % no sabien si ho eren o no ho eren. No estaria la «futura reina» entre les L, les B, les T o les Q? No tindria encara dubtes? Corregué la notícia, a més, que Letizia Ortiz considerava que Alèxia d’Orange era una mala influència per la seua filla i que volia que, a l’holandesa, la canviaren de classe. Fa un parell de dies a les notícies MSN Mexico es demanaven: «Discussió entre la reina espanyola i l’holandesa?» I a MSN per a la Suïssa francòfona deien: «Espanya preocupada per la princesa Leonor». Tant els mexicans com els suïssos explicaven que la seua font era la premsa espanyola. No menteixen: tot això és capaç de muntar-ho la premsa espanyola. A partir del setembre d’enguany, la princesa ingressarà en una acadèmia de l’exèrcit. Què diran aleshores? Que llença les granades millor que Alèxia? Que té més punteria que Íngrid de Noruega? Que carrega els canons més de pressa que Elisabet de Brabant, hereva del tron de Bèlgica?
