Traduccions

Els lectors de llibres estem tan acostumats a fer-ho en la nostra llengua habitual que no prestem atenció al fet de saber si la lectura prové d'un text en la nostra o en una que ens és aliena.

Resulta una cosa ben corrent això. No parem esment en si el text que tenim davant és una traducció. Tal vegada si el nom de l'autor o autora ens sona a xinès, japonès o africà, encara tindrem la sensació vaga que es tracta d'una obra traduïda. Altrament no. Tirem al recte i prou.

Però el fet és que sense les traduccions el món, el nostre petit univers, i més encara en el del nostre àmbit cultural, seria ben curt.

Les traduccions amplien el món en la mesura que ens traslladen a un univers diferent del nostre. La major part del volum de les nostres lectures llibresques, però, està format per tot un seguit de valors que donem per certs i inamovibles. Cosa que no és tan certa com puga parèixer.

Les traduccions no són gratuïtes. Vull dir que hi ha una selecció del que les editorials tradueixen. I no és únicament un criteri comercial el que ha imperat. Tot i que puga semblar que aquest és el propòsit. El volum de les obres traduïdes d'una llengua a una altra mai ha estat només un tema de sensibilitats estètiques.

La política ha estat, i encara ho és, un element important, importantíssim en la voluntat de traduir. Pensem, ni que siga per damunt, en obres que han tardat anys a ser transportades a una llengua diferent de l'original. O en com s'han traduït.

S'ha traduït en funció d'uns interessos o uns altres. Generalment polítics. Evidentment, hi ha hagut també altres criteris per a enllestir una obra o una altra. Els beneficis comercials, els culturals, els propagandístics. Però al darrere de tot, en última instància hi ha un propòsit. Aparentment, el purament cultural sembla que és més plausible i el més habitual. I per això, seguint la dinàmica de lectura usual d'un lector estàndard no ens fixem en res més. No li peguem voltes i prou. Continuem llegint.

Les traduccions més esteses, en el camp que siga, no fan sinó confirmar els valors de la nostra cultura. I si hi ha traduccions, editorials en definitiva, que en qüestionen alguns, podem estar segurs que trobaran tota mena de dificultats per a eixir a l'aparador. I, de vegades, moltes vegades, davall l'aparent impressió que es tradueix per al bé de la societat i per eixamplar els seus coneixements, hi ha una intencionalitat que, sense ser perversa, sí que inculca una manera determinada de mostrar el món. Es fan traduccions d'unes llengües més que no d'unes altres. I d'uns temes i no els del costat.

I sota l'aparença de la normalitat que la nostra societat occidental dona cada dia, les traduccions no fan sinó repetir els models imperants. I principalment si aquestes provenen dels grans centres emissors de cultura. També de l'escrita. I que ara com ara són els angloamericans.

Sobre com es tradueix, això són figues d'un altre paner, i és un tema que abordarem en un pròxim article. La qüestió, si ho mirem de prop, té molta més importància del que puguem pensar. En definitiva, les idees es construeixen sobre els escrits. I sobre el que es tradueix.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.