Vos hauré de fer memòria o sabem de qui estem parlant? Perquè com els anys van tan lleugers –ja n’han passat deu– aquest bon home el tenim oblidat, tot i la gravetat del seu afer, o millor del que li han encolomat. El seu afer més que greu, podríem anomenar-lo d’agosarat. Ell no ha fet cap delicte: ni un li n’han pogut provar.
Set anys refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres i ara tres, tancat a una presó d’alta seguretat tot esperant si Anglaterra cedeix a les exigències dels EUA i és extradit o no. La incògnita està en l’aire. Però si ocorrogués l’extradició, als Estats Units li podrien caure cent setanta-cinc anys de presó. Ja sabeu, el gendarme universal tot ho pot.
Tres anys tancat a una presó de les esmentades característiques al sud de Londres, en condicions de total aïllament (si fem excepció del seu advocat, no el pot visitar ni la seua dona), més els set que va estar –tancat– a l’ambaixada que hem esmentat adés, han deixat Assange en unes condicions físiques i mentals molt dolentes. I aquesta, sembla ser una de les causes per les quals l’any 2021, la justícia britànica va denegar –de moment– el seu enviament on el reclamen. Altrament no s’explica que Anglaterra li haja fet aquest «lleig» als EUA, essent tan amics com són.
A tot el món, hi ha un corrent de suport en favor d’Assange, promogut per grups defensors dels drets humans, periodistes, cibernautes i altres, a qui consideren atacat per exercir el seu dret a informar (ell feia servir documents i dades filtrades que li facilitaven persones anònimes). Aquesta gent que denuncia el que està patint el líder de WikiLeaks, afirmen que, si no s’atura aquest procés podria abastar altres àmbits del món de les comunicacions i de la investigació periodística, amb la qual cosa la ciutadania perdríem un dret sagrat, com és el dret a la informació de qualsevol lloc del món.
Aquest afer començà quan amb la presència l’exèrcit dels Estats Units, a les guerres d’Iraq i l’Afganistan, un vídeo mostra una matança de civils innocents el 2007 a Bagdad a mans de soldats americans. Moren un xofer un fotògraf i alguns civils. També dues criatures que viatjaven en la furgoneta que es va aturar a socórrer els ferits. Les proporcions de l’escàndol provocat per les notícies filtrades i exhaustivament contrastades per l’equip de WikiLeaks, donaven pas a la publicació de notícies d’àmbit internacional que, evidentment, irritaven els executors de semblants bestieses.
Perseguit per la llei, Julian no té més remei que fugir a Londres i troba refugi, on hem comentat al principi. Continua el seu treball com a cap i fundador de WeekiLeaks. Però a la seua de l’ambaixada diplomàtica, l’ambient esdevingué asfixiant atés que era espiat des de dins i des de fora. A més, en produir-se un canvi de govern a l’Equador, que esdevingué de dretes, ràpidament hagué d’abandonar on s’havia hostatjat durant set anys i llavors caigué en mans de la policia britànica que el posa a la presó d’alta seguretat.
Així esdevé un professional del periodisme universal de gran prestigi i reconeixement, a estar en una presó perquè aquells «Que ho volen tot, tot ,tot. Que ho poden tot, tot, tot. Que tot s’ho mengen, mengen, mengen. (Ovidi Montllor dixit)» segueixen subvertint l’ordre normal per tal d’imposar-ne un d’anormal. Fins el punt que, aquest segon, acabem acceptant-lo com a primer.
